Triomf de Philipsen a l’esprint saragossà de la Vuelta

La Vuelta és moltes vegades una carrera previsible en la qual els grans candidats al triomf, amb Jonas Vingegaard al capdavant, sembla que tinguin anotades unes etapes en vermell i la resta les vegin passar com un tràmit.

A Saragossa, meta de la vuitena etapa, tothom sabia que no hi havia cap altre destí que una arribada massiva; qualsevol altra combinació era una sorpresa, tret que bufés el cerç amb força, però només es va aixecar una brisa que únicament va servir per moure a l’aire les banderes palestines ubicades en el circuit per la capital aragonesa.

No era un dia ni per a Vingegaard, ni per a Joâo Almeida, ni per a qualssevol dels quals aspiren als honors la classificació final. Era una d’aquelles etapes on sempre li deien a Miguel Induráin que l’important era protegir-se i no anar-se’n a terra.

Si el Tour té una ciutat per als esprints que es diu Bordeus, que possiblement tornarà al recorregut el 2026, la Vuelta atorga tal distinció a Saragossa. Sempre respon el públic amb ambició, suport i, per què negar-ho, reclam reivindicatiu als que protesten per la participació de l’Israel en la ronda espanyola. Corren per criteris esportius, amb el beneplàcit de la Unió Ciclista Internacional (uci) i no perquè hagi rebut una invitació de la carrera com passa amb el Q36.5, el Caja Rural o el Burgos, condemnat per un virus que ja ha eliminat a tres dels vuit corredors.

A Saragossa, no hi havia cap altre destí que un triomf a l’esprint, àmplia avinguda dedicada a María Agustín, una de les heroiques defensores de la ciutat en la Guerra de la Independència, quan el francès era l’enemic i no el propietari de la Vuelta. I que millor que el guanyador fos el millor velocista de la carrera, el belga Jasper Philipsen, primer líder de la prova com ho va ser en el Tour.

Sense canvi de líder

Notícies relacionades

El Barça intenta impedir un altre ridícul i només vendrà entrades als seus socis en el partit contra l’Eintracht

Llicència per somiar amb Austràlia 2027

Si Vingegaard no va passar per cap problema, tampoc va patir el noruec Torstein Traeen. Serà un líder circumstancial, que porta el mallot vermell amb el permís del Visma de Vingegaard, perquè ja els va bé que els treguin feina. Però tampoc és un mal escalador, per la qual cosa, tret que hi hagi un xafarranxo de combat i sonin les trompetes avui a Valdezcaray, arribarà al cim de La Rioja conservant la samarreta del primer classificat.

Va servir el dia per constatar que Juan Ayuso ja no lluitarà per la classificació general, tot i que en aquest cas ho fa per criteri del seu equip. Que no malgasti forces en etapes intranscendents, que perdi temps (van ser 5.20 minuts a Saragossa) i que arribi fresc als punts que l’UAE té marcats en vermell.