El Sevilla liquida amb dues batzegades un fràgil Girona

I la gent, hi havia 11.000 persones a Montilivi, va marxar dolguda perquè l’ineficaç Girona tornava a caure en els vells errors. En una cantonada del vell estadi municipal retrunyia l’himne de l’Arrebato cantat per 350 aficionats sevillistes en un altre partit que delata la crisi de l’equip de Míchel en aquest desastrós inici de temporada: tres partits, tres derrotes, 0 punts de nou de possibles, enfonsat a la cua i un parcial terrible de 10-1. Incapaç va ser el Girona de frenar les transicions andaluses, que amb un parell de contraatacs (un a la primera meitat; un altre, a la segona) va treure un gran tresor de la visita a Catalunya.

Una tarda estiuenca que va retratar, de nou, els problemes que es detecten en un projecte en plena construcció. En un mateix dia venia Miovski al Ranger escocès; feia sortir, minuts abans d’iniciar el partit contra el Sevilla, Ounahi, el seu nou fitxatge, i el Girona semblava emetre senyals de recuperació –va deixar bons però gens rendibles minuts– per després desplomar-se. La història es repeteix a cada jornada per a desesperació del tècnic de Vallecas.

Revolució sense èxit

Notícies relacionades

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen

Fins a nou canvis va introduir Míchel en l’onze inicial, on només van sobreviure Vitor Reis i Joel Roca. Aquesta revolució no va sortir bé al Girona, malgrat que va millorar en el joc. Però no li va servir de res perquè, quan millor se sentia sobre Montilivi, una vegada passada la por inicial, dibuixada en les coces de Gazzaniga, obsessionat com estava el meta argentí en no tornar a cometre els errors de les dues primeres jornades. Es va apropiar del partit sense saber el conjunt català que trepitjaria, de nou, territori pantanós amb un córner. Era un córner a favor del Girona que li va acabar, curiosament, costant el 0-1 en una successió d’errors defensius que va denunciar la seva debilitat.

Acabada la primera part, i després d’haver comès una sola falta en 45 minuts, també desconeixia que el Sevilla, pacient i astut, només havia d’esperar el seu moment. Va arribar als 10 minuts de la segona part. ¿Com? Doncs amb un altre contraatac, que el Girona no va saber frenar quan tocava i va marxar a casa deprimit.