Josep Maria Morreres: «Els meus llibres sempre els inspiren les meves lectures»

Josep Maria Morreres té alçada i envergadura de lluitador mexicà, però és novel·lista. Des del seu lluminós pis a Tirant lo Blanc veiem molt verd i el Mediterrani ocupant l’horitzó.

--A qui viu a la Vila Olímpica, fora que sigui molt jove, se li ha de preguntar on va néixer.

--Quan anava a l’escola a Lesseps encara et preguntaven si vivies a Barcelona, perquè baixaves a Barcelona. Jo contestava que vivia a la República Argentina, que era el meu carrer, però es quedaven sorpresos i confosos: ¿Véns des d’allà cada dia a l’escola? Com si arribés de l’Argentina. (Somriu)

--Però va acabar vivint aquí.

-Des del principi. Des de quan un arribava i els veïns, que ja eren cinc, ens donaven la benvinguda per ser els sisens. M’hi sento molt bé aquí, molt còmode. Cada vegada que puc surto a navegar algunes hores, o a anar en bicicleta.

-Suposo que quan es diu escriptor li pregunten de què treballa.

--Alguna cosa així, i com que no vull posar professor i escriptor, em defineixo com un lector que escriu. Els meus llibres sempre neixen dels ressons, de les idees que em suggereixen altres llibres.

--¿Lector primer que escriptor?

--Gairebé tot es pot deixar de ser. Puc deixar de ser professor, puc deixar d’escriure; però no em puc imaginar que deixi de llegir.

--Com a escriptor ha tocat molts gèneres i temes. ¿Com a lector també és omnívor?

--Totalment. Només que m’adono de seguida de si no estic en el moment adequat per llegir aquell llibre, i el deixo per a una altra vegada. Començo molts llibres i acabo els que verdaderament m’agraden. Crec que l’entrenament del bon lector ajuda a desprendre’s i decidir sobre el propi temps.

--Se sent a cada moment que cada vegada es llegeix menys. Com a professor d’adolescents, quant de veritat hi ha en aquesta afirmació.

---Hi ha nois que llegeixen, i alguns molt. Només de veure l’èxit de Harry Potter i que gruixuts que són aquests llibres, és clar que aquests nois llegeixen. N’hi hi ha altres que una vegada van llegir un llibre i es donen per satisfets. Jo no crec que sigui obligatori llegir. També es pot viure sense llegir. Tinc amics que viatgen, que no poden viure sense viatjar i jo sóc tot al contrari. No m’agrada viatjar, no necessito viatjar.

--Quin consol. Creia que jo era l’únic rar que no sent cap impuls viatger, i prefereix un llibre a casa.

--(Somriu àmpliament) Per això entenc i no critico la gent que no llegeix. Si no té aquesta necessitat, si no ho disfruta, ¿per què ho ha de fer?

--Ha escrit per a aquesta estranya categoria de juvenils ¿Com es va ficar en aquest embolic?

--Quan el meu fill va fer 15 anys vaig sentir la necessitat de narrar una història on les coses fossin com són i no com han de ser. Una bona part d’aquesta literatura és avorrida perquè es pretén que sigui educativa i moralitzant.

--Els editors i els pares dels lectors creuen que els llibres estan per a això. ¿Com el van acollir?

--No va ser fàcil. Em van rebutjar bastant, però per fi els lectors, els joves, es reconeixen en el que escric.

--Tornem a la idea dels llibres nascuts dels llibres. També la Bíblia li va servir de material per a La gran improvisación.

--Concretament el punt de partida va ser el Gènesi. Una lectura atenta revela que el Gran Arquitecte va planificar poc i va improvisar molt. És divertit pensar-se des de la idea que som producte d’una improvisació, bastant barroera.

--De la seva última novel·la, L’abadia del diable, diuen que homenatja El nom de la rosa.

--Alguna cosa hi ha. Un monestir, només que de monges, un misteri, i el detectiu amb el seu ajudant, tot i que en aquest cas són dones, monges. Després hi ha la resta, intriga, enveges, erotisme...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Abans que l’excomuniquin, ara mateix a on li agradaria viatjar a Josep Maria Morreres.

--(Somriu) Fa dies que no surto amb el meu catamarà, i m’agradaria. Per navegar, no per anar enlloc.