entrevista amb la directora i actriu

Josiane Balasko: «M'interessa la soledat perquè una dona sola està mal vista»

Considerada una de les grans figures del cine francès, la parisenca acaba d’estrenar La clienta, on provoca com va fer amb Felpudo maldito (1995), el seu primer film.

Josiane Balasko.

Josiane Balasko.

1
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA
MADRID

–Dirigeix, escriu el guió –adaptació de la seva novel·la– i actua. ¿Com ho fa?

–Els més important és una bona història. Encara que hi hagi un bon director, treure una pel·lícula d’una mala història és difícil. M’agrada explicar histò­ries i, quan escric alguna cosa que m’interessa, procuro actuar.

–¿Hi ha moralitat en la història d’una dona madura i interessant que paga a canvi de sexe?

–El que em sembla més interessant és mostrar com en la vida real potser hi ha moltes dones que no necessiten pagar per estar acompanyades però, com la protagonista, elegeixen pagar per no tenir problemes amorosos. Probablement el que vol és no patir perquè pensa que quan un estima també accepta la part de patiment que comporta.

–¿N’ha conegut algun cas?

–Crec que en la vida real existeix aquesta dificultat. M’interessa el tema de la soledat femenina. La major part de les meves amigues estan soles perquè als homes madurs els agraden les dones més joves. I paguen no només pel sexe, sinó per sortir a sopar, simplement per estar acompanyada. Una dona sola està mal vista.

Notícies relacionades

–¿Què vol provocar en l’es­­pec­ta­dor amb els seus dos films?

–M’agrada parlar de dones en si­tuacions que no estem acostumats a mostrar. I espero que l’espectador tingui la mateixa actitud que jo: estimar els personatges sense jutjar-los.