Article de Ferran Monegal: 'La cadira de muntar de 'Doña Espe''

A Ana Rosa Quintana, reina dels Esenciales de Tele 5, se li ha despertat un gana considerable: acaba d’arribar de les vacances i ja s’ha menjat, tota sencera i crua, la senyora Campos –que ja ha desaparegut de les matinées de la cadena– i a més ha avançat l’horari dels seus Esenciales, perquè també pretén menjar-se la que li fa la competència des d’Antena 3 TV, això és, Susanna Griso. És a dir, que Déu ens lliuri de la voracitat matutina, és terrible. I per arrencar la temporada amb un bon menú, no només ens ha servit, ja d’entrada, el seu fitxatge estrella, el tremend Federico Jiménez Losantos, sinó que l’ha acompanyat, adobat i potenciat amb l’egrègia presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Doña Espe Aguirre. ¡Ah! Quin duo més bonic conformaven tots dos, posats l’un al costat de l’altre a la taula del debat polític, mentre les etzibaven contra Catalunya, perquè som d’allò més estranys i ens entestem a parlar i escriure en català i, sobretot, perquè pretenem tenir un Estatut. Ha estat un debat molt entretingut, molt vistós i petardista, però a casa hem disfrutat molt més amb l’entrevista prèvia, personalitzada, face to face, que li ha fet Ana Rosa a Doña Espe Aguirre. En particular, quan la reina de l’essència matutina s’ha interessat per conèixer què fa la presidenta de Madrid amb aquella enorme quantitat de regals que, donat el seu important càrrec, acostuma a rebre. ¡Ah! Tot i ser una pregunta amb segones i intenció, a Doña Espe li ha agradat molt. És més, no només no l’ha defugit, sinó que l’ha contestat amb alegria i un detallisme exemplar. Primer va respondre, demostrant gran virtut: «Jo torno tots els regals valuosos. Només accepto els que són propaganda, com per exemple una agenda, i també els consumibles, com unes anxoves». I després va afegir, anant al detall d’un cas que li va passar quan era presidenta del Senat: «Un cop, el president d’Algèria em va regalar una cadira de muntar. Una cadira preciosa que em va agradar molt. Però la vaig deixar al Senat. Per a les generacions futures». ¡Ah! Va ser una decisió d’allò més bonica la de la senyora Aguirre davant el regal de la preciosa cadira. La seva advertència, «la vaig deixar per a les generacions futures», ens il·lumina. És a dir, perquè els joves cadells de la política aprenguin a anar cavalcant per la vida.