Una infecció a la gola podria haver causat la mort de Mozart

El misteri sobre la mort del cèlebre compositor Wolfgang Amadeus Mozart el 1791, quan tenia 35 anys, encara suscita un gran interès. L'última teoria l'ha donada a conèixer un equip de la Universitat d'Amsterdam (Holanda). Els investigadors suggereixen una infecció bacteriana a la gola com a principal causa de la mort del músic.

Un article publicat a la revista Annals of Internal Medicine resumeix les conclusions a les quals arriben Richard H.C. Zegers i el seu equip. "La nostra anàlisi és coherent amb la possibilitat que la malaltia final i la mort de Mozart es van produir per una infecció amb estreptococs, que va conduir a una síndrome nefrítica aguda per culpa de la glomerulonefritis postestreptocòccica", expliquen en el text.

Pistes trobades

Els estudiosos han arribat a aquesta conclusió a l'analitzar per primer cop les dades dels registres diaris de defuncions a Viena per trobar-hi pistes sobre la mort de Mozart. Aquestes anotacions van començar a fer-se, manuscrites, el 1607 i es van mantenir així fins al 1920.

Zegers i els seus companys van estudiar la informació referida a la mort de 5.011 adults durant tres hiverns consecutius a partir del 1790. Així mateix, van fer una anàlisi exhaustiva a partir dels relats dels testimonis de les últimes hores del compositor.

"La mort a la jove edat de Mozart, el 5 de desembre del 1791, ha fascinat el món durant més de dos segles", afirma l'estudi. "S'ha suggerit que la seva malaltia fatal la va causar un enverinament, un problema renal, o condicions com ara la púrpura de Schönlein-Henoch, la triquinosi i altres", expliquen els investigadors.

Entre el 1790 i el 1792

En els registres de defunció vienesos que comprenen els períodes des del novembre fins al gener del 1790 al 1792 hi apareixen les morts de 3.442 homes i de 1.569 dones. L'edat mitjana en el moment de faltar era de 45,5 anys per elles i de 54,5 anys per a elles.

Els autors donen fe que "la tuberculosi i les condicions que hi estan relacionades eren les causes de la majoria de les morts; en segon lloc hi ha la caquèxia (estat d'extrema desnutrició) i la malnutrició, i la tercera causa més comuna de morts era l'edema".

L'escarlatina, menys probable

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Durant les setmanes pròximes a la mort de Mozart van augmentar notablement les morts per edema entre els homes joves, comparat amb els anys previs i els següents", afegeix la investigació. "Aquesta epidèmia menor es podria haver originat a l'hospital militar".

Pel que fa a la febre escarlatina, una condició que representa des d'una perspectiva etiològica la mateixa malaltia subjacent, aquests experts afirmen que és "una possibilitat menys probable" com a causa de la mort del músic.