Cala Estreta: Una pista al bosc

El recorregut de 4,2 quilòmetres que uneix el castell de cap Roig a Calella de Palafrugell (parcialment, en territori de Mont-ras) i l’àmplia platja del Castell a Palamós és una pista de bosc i no exactament un camí de ronda, encara que la seva proximitat al mar i l’accés que només ell ofereix per terra a diverses cales il·lustres l’hi equiparen sense cap mena de disminució.

L’interior del recinte del castell de cap Roig i el seu jardí botànic, actualment propietat de Caixa Girona, ja ofereix senders d’un gran interès, encara que en tanca al públic altres que condueixen a les cales del litoral de la finca i a alguns dels seus penya-segats, com el que acull la tomba dels antics propietaris, el matrimoni del rus exiliat Nicholas Voevodsky i l’anglesa Dorothy Webster.

Al tram següent, el camí ofereix afluents de lliure accés, una mica escarpats, fins a les cales del Crit i Font Morisca, al terme municipal de Mont-ras, així com el desviament més pla que porta a cala Estreta i a continuació, caminant per la sorra, fins a les platges de cala Roca Bona i cap de Planes, particularment apreciades per la seva descongestió en plena temporada alta.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Tornant sobre els passos i recuperant la pista de bosc, es flanqueja el recòndit abric natural de cala Corbs, així com cala Canyers amb el seu petit embarcador, cala Senià, (on Truman Capote, d’estiueig, va escriure una part de la seva famosaA sang freda), cala dels Capellans i la de Sa Cobertora amb la seva Foradada, ja als peus del poblat ibèric encastellat en un extrem de l’oberta platja del Castell. Es tracta en el seu conjunt d’un tram litoral insòlitament verge i d’una gran bellesa detallista.

La pista boscosa facilita l’accés a algunes de les cales citades, no a totes, que en canvi solen ser assaborides més plenament des de les petites embarcacions d’esbarjo procedents de les platges veïnes, en una típica singladura aparentment sense complicacions, si no entra d’improvís algun vent impertinent.