DOL DELS PARENTS DE LES VÍCTIMES

Dolor i indignació a Mdiq

Compungits. L’àvia paterna del nadó mort (amb brusa blanca) i altres parents, ahir a la vivenda familiar de Mdiq (el Marroc).

Compungits. L’àvia paterna del nadó mort (amb brusa blanca) i altres parents, ahir a la vivenda familiar de Mdiq (el Marroc). / BEATRIZ MESA

2
Es llegeix en minuts

Mohammad al-Huaratxi, el pare del nadó mort per error mèdic, tenia un bitllet de tornada a Madrid per demà quan va anar al Marroc a enterrar la seva dona, la primera víctima mortal de la grip A a Espanya. Un pressentiment el va empènyer a avançar el viatge una setmana, i això li va permetre veure el seu fill Rayan encara viu. Va arribar a Madrid dissabte i diumenge a la nit va morir el nadó.

«Estava inflat com un globus, amb la cara cremada»,crida encesa Hafida, l’àvia del nen i mare de Mohammad. Ahir a la nit tampoc va dormir, perquè des que Dalila va rebre sepultura amb prou feines «agafa el son».Dues morts pel que la família considera«dos errors consecutius». «¡Primer amb la meva nora, i després amb el meu nét, que el mata una infermera suplent!»,crida mentre plora d’impotència i indignació.

«I diuen que el Gregorio Marañón és el millor hospital»,afegeix Sadik, l’avi de Mohammad. Ell va ser el primer de la família a emigrar a la somiada Europa –va viure més de 40 anys a Madrid– i el que va obrir l’era daurada a la resta de la parentela.«Tots els meus fills i néts són espanyols, tenen nacionalitat espanyola», diu.«El nadó tenia la cara del meu Mohammad», diu Hafida. El seu germà Abdul·là l’abraça. Després es dirigeix al balcó, des d’on s’albira el cementiri on Dalila va ser enterrada.«Era molt bona, simpàtica, guapa, la podien haver salvat», recorda Abdul·là a la seva vivenda, en un barri modest de Mdiq, poble d’origen de la família Huaratxi Mimouni.

Notícies relacionades

La casa de Mohammad està oberta nit i dia. La gent del poble hi va a donar suport a la família mentre la televisió no s’apaga per no perdre cap detall de les investigacions obertes a Madrid sobre la mort del nen Rayan després que una infermera li donés aliments per via intravenosa.«Diumenge a la nit mor, i fins a l’endemà no en van informar el meu fill. S’ho van pensar massa, ¿no et sembla?», critica la mare de Mohammad. En aquest instant rep una trucada del seu fill des d’Espanya.«N’està tip, aclaparat, no pot més», afegeix abans de retirar-se a descansar. Necessita refer-se per a l’enterrament d’avui. El fèretre de Rayan arriba aquest matí a l’aeroport de Tetuan en un avió enviat pel mateix rei Mohammad VI, un gest inèdit.

A només 10 minuts de la casa de Mohammad, la família de la noia Dalila espera Rayan, que serà enterrat amb la seva mare en direcció a la Meca i amb els rituals musulmans.«Que al cel sigui»,repeteix la germana gran de Dalila. El seu marit, Sufian Ahmed, atribueix al racisme a Espanya les morts de la noia de Tetuan i el seu fill.«Si ens haguessin tractat com a espanyols, no hauria mort ningú», diu enfadat abans d’acomiadar-se:«Me’n vaig a la mesquita a resar per Rayan».