Àgata Roca, actriu: «Des de petita vaig veure que volia viure a Gràcia»

Àgata Roca és actriu, però li costa adoptar el paper de diva que moltes de les seves col·legues interpreten des de bon matí fins a la nit. Al contrari, escolta amb tanta atenció que els seus interlocutors acaben per creure que els que són verdaderament irreemplaçables són ells.

–Si vostè fos una altra persona li hauria de preguntar, abans que res, per Gràcia, però com que té pel·lícula nova, pot més la curiositat. ¿Ens explica de què va?

–És una comèdia romàntica, encara que sembli una cursileria. V.O.S., que vol dir Versió Original Subtitulada, és una comèdia divertida, de conflictes de parelles que estan entre els 30 i els 40 anys.

–Si un no té conflictes de parella a aquesta edat...

El que no té parella, en vol, i el que té parella se’n cansa, enyora estar sol, o anhela buscar-se una altra parella. Com la vida mateixa, només que conté molt optimisme, una mirada fresca, que ajuda molt.

–¿Vostè diria que V.O.S.

–Crec que sí, que és un bon antídot. Almenys, com quan es va fer en el teatre, la gent es pot prendre un moment d’esbargiment amable, riure’s una mica de les coses que li passen, que ens passen. Un bon moment de comèdia retorna l’alegria i, per què no, les esperances.

–Em diuen que bona part de la pel·lícula transcorre a Gràcia…

–És cert, i, com tothom a Barcelona, els personatges tenen preocupacions a l’hora de buscar una vivenda, perquè tot el que els agrada és massa car o està molt lluny. El públic riu quan els personatges, com ells, s’atabalen amb els problemes per trobar habitatge.

–¿Què té aquest barri que atrau tants actors?

–Alguna cosa deu tenir, perquè no només atrau actors; hi ha molta gent que vol viure en un dels barris més bonics de Barcelona, i alguns ho aconsegueixen. Jo fa 15 anys que sóc veïna de Gràcia. La veritat és que des de ben petita vaig veure clar que volia viure aquí i no en cap altra part.

–¿També volia ser actriu des de ben petita?

–Vaig trigar una mica més, però em vaig decidir força aviat per estudiar a l’Institut del Teatre, i d’allà en endavant no vaig parar: teatre, televisió, de tot una mica; no he parat en cap moment. Poder guanyar-me la vida d’aquesta manera és un luxe.

–¿Fa vida de barri o les actrius van d’incògnit?

–Faig molta, molta, vida de barri; però no em sembla gens estrany. Tinc dos nens que van a l’escola, he de portar-los a la plaça... bé, dir-ne places és una exageració perquè de places en tenim poques. Els porto a les placetes, aquells petits terrenys, i vaig a comprar al mercat, el que fa qualsevol quotidianament.

–Ja ho veu, gairebé se li escapa una reclamació: més places. ¿La molesten els canvis que es produeixen contínuament, no tan sols a Gràcia, sinó a tot Barcelona?

–No ho sé si em molesten... de vegades em preocupen. Hi ha canvis que jo no els faria, perquè acaben amb l’encant dels barris. Sembla com si ho haguéssim de canviar tot per agradar als turistes, però els turistes arriben i s’encanten amb el que és autèntic, hauríem de ser una mica més mirats amb aquesta manera de canviar-ho tot.

–Ens queden unes línies per acabar l’entrevista. Aprofiti-les: ¿què més ens pot explicar de V.O.S

–Que abans es va representar amb un gran èxit, en la seva versió original, en el teatre, i sempre havíem pensat que, si un dia havia d’arribar al cine, Cesc Gay era qui l’havia de dirigir, i això s’ha acabat complint. La veritat és que ens ho vam passar molt bé filmant, perquè teníem els personatges molt madurats.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Àgata Roca reafirma que aquesta pel·lícula, a més de passejar per Gràcia, aixeca els ànims deprimits i és gairebé terapèutica?

–Dic que aquesta pel·lícula és una bona pausa en el tràfec de cada dia, una empenta per sentir que podem ser feliços.