Enric Frigola: "La mort va inspirar sempre els cantautors de la Nova Cançó"

CONFERÈNCIA 'EL SENTIMENT DE LA MORT A LA NOVA CANÇÓ'.

A les 19.30 hores

Serveis Funeraris de Barcelona.

Sancho de Ávila, 2.

Enric Frigola ha rebut recentment el premi Miramar gràcies a la seva trajectòria professional en el món de la ràdio i la televisió. Avui intervé al cicle de conferències Aproximacions entorn de la mort, organitzat pels Serveis Funeraris de Barcelona.

--¿Per què parla de la mort a la Nova Cançó?

--No és cap novetat ni originalitat, però durant els meus 46 anys en l'ofici periodístic em vaig dedicar a agrupar les cançons en català, per temes.

--¿Hi ha moltes cançons que cantin a la mort?

-- Sí. Jo n'he recuperat prop de 200, però potser n'hi ha més.

--¿A què es deu?

--El tema de la mort és present a totes les cultures i a tota la música. Així, doncs, no és estrany que també els nostres cantants s'hi hagin aproximat en algun moment de la seva vida.

--¿I com les va agrupar?

--Per gèneres: la mort i la guerra, l'humor, la poesia i després les cançons que elegeixen els catalans en el moment dels enterraments i les aportacions de la música tradicional. En podríem fer un tractat, però parlarem de casos concrets.

--Per exemple...

--Xesco Boix cantava una cançó per a nens sobre la mort, No ploris per mi, i Núria Espert també cantava una cançó de Bertolt Brecht.

--¿Qui canta més a la mort?

--Raimon, amb cançons com Si em mor. I ha posat música a poemes de Salvador Espriu.

--Serrat també canta a la mort.

--És un detall interessant. La cançó Paraules d'amor, de Serrat, no parla de la mort precisament, però és de les que més escullen els familiars de les persones mortes per dir-los adéu, com El viatge a Ítaca, de Lluís Llach. Aquest cantautor té com a mínim tres cançons emblemàtiques: Campanades a morts, Un núvol blanc i una espècie de testament al disc Verges 50. Gairebé tots els cantautors catalans tenen la mort com a font d'inspiració.

--El context social per a la Nova Cançó era molt important.

--Sí, per exemple Maria del Mar Bonet a Què volen aquesta gent canta la història d'un estudiant que va morir perseguit per la policia, un fet real de la dècada de 1970.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Qui ironitza sobre la mort?

--Per exemple, Ovidio Montllor amb Les meves vacances, però ho fa amb respecte. Sap que és el gran misteri de la vida.