al gra // entrevista AMB enric frigola, Periodista, exdirector de Catalunya Cultura

Enric Frigola: "La mort va inspirar sempre els cantautors de la Nova Cançó"

Enric Frigola: La mort va inspirar sempre els cantautors de la Nova Cançó_MEDIA_1

Enric Frigola: La mort va inspirar sempre els cantautors de la Nova Cançó_MEDIA_1 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
SONIA GARCÍA GARCÍA
BARCELONA

CONFERÈNCIA 'EL SENTIMENT DE LA MORT A LA NOVA CANÇÓ'.

A les 19.30 hores

Serveis Funeraris de Barcelona.

Sancho de Ávila, 2.

Enric Frigola ha rebut recentment el premi Miramar gràcies a la seva trajectòria professional en el món de la ràdio i la televisió. Avui intervé al cicle de conferències Aproximacions entorn de la mort, organitzat pels Serveis Funeraris de Barcelona.

--¿Per què parla de la mort a la Nova Cançó?

--No és cap novetat ni originalitat, però durant els meus 46 anys en l'ofici periodístic em vaig dedicar a agrupar les cançons en català, per temes.

--¿Hi ha moltes cançons que cantin a la mort?

-- Sí. Jo n'he recuperat prop de 200, però potser n'hi ha més.

--¿A què es deu?

--El tema de la mort és present a totes les cultures i a tota la música. Així, doncs, no és estrany que també els nostres cantants s'hi hagin aproximat en algun moment de la seva vida.

--¿I com les va agrupar?

--Per gèneres: la mort i la guerra, l'humor, la poesia i després les cançons que elegeixen els catalans en el moment dels enterraments i les aportacions de la música tradicional. En podríem fer un tractat, però parlarem de casos concrets.

--Per exemple...

--Xesco Boix cantava una cançó per a nens sobre la mort, No ploris per mi, i Núria Espert també cantava una cançó de Bertolt Brecht.

--¿Qui canta més a la mort?

--Raimon, amb cançons com Si em mor. I ha posat música a poemes de Salvador Espriu.

--Serrat també canta a la mort.

--És un detall interessant. La cançó Paraules d'amor, de Serrat, no parla de la mort precisament, però és de les que més escullen els familiars de les persones mortes per dir-los adéu, com El viatge a Ítaca, de Lluís Llach. Aquest cantautor té com a mínim tres cançons emblemàtiques: Campanades a morts, Un núvol blanc i una espècie de testament al disc Verges 50. Gairebé tots els cantautors catalans tenen la mort com a font d'inspiració.

--El context social per a la Nova Cançó era molt important.

--Sí, per exemple Maria del Mar Bonet a Què volen aquesta gent canta la història d'un estudiant que va morir perseguit per la policia, un fet real de la dècada de 1970.

Notícies relacionades

--¿Qui ironitza sobre la mort?

--Per exemple, Ovidio Montllor amb Les meves vacances, però ho fa amb respecte. Sap que és el gran misteri de la vida.