Dijous Paella canvia de formació en plena voràgine del gènere i incorpora sons de vent a 'Volum 2'

Tant la sala Sidecar com l’Apolo reserven un dia de la setmana a la rumba: senyal inequívoc de l’èxit del gènere. I encara que a l’Apolo la cita és cada dimecres, el grup Dijous Paella, fent gala del seu nom, actua avui amb un nou disc acabat de cuinar. A més a més, no es tracta d’un simple recital més: suposa el seu retorn després de quatre anys, amb una flamant formació amb ingredients nous (trombó i trompeta). Això sí, el musclo que no falti: segueix sent el seu logotip i emblema.

Del que sí que s’ha desprès aquest conjunt originari de Vic és dels instruments de cobla. En el seu primer disc van sorprendre el personal unint sonoritats de dos estils autòctons 100% (la rumba catalana i la sardana) en un disc que els va fer guanyar tres premis Enderrock. Albert Vila, productor i baixista del conjunt, recorda que la banda es va formar «a finals del 2002» però que aquesta llarga aturada els va portar a plantejar-se canvis per «diferenciar-se dels inicis». AVolum 2, el cantant ja no és Francesc Ribera, sinó Àgata Casas. I han fitxat Dani Calabrita (ex-Dusminguet) i compten amb col·laboradors com Rafalito Salazar i Yumitus, que avui «se sumaran a la festa».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El disc conté dues versions,En aquest bar(cançó de Kul de Mandril, banda dels anys 80 del polifacètic Quimi Portet) iSueños (de Diego Torres), «un ritme llatí», portat fins al seu «terreny rumber». La resta són lletres pròpies en les quals reflecteixen un univers costumista i desenfadat, en ocasions, si bé en altres carreguen contra l’actitud de certs polítics i polítiques. De fet, en l’anterior disc ja van publicarJa n’hi ha prou d’aquest color,clamant contra «la remodelació urbanística del Raval, un aparador d’arquitectes i noves tendències». El grup manté que «aquest auge de la rumba coincideix amb la decadència del mestissatge i del que es va anomenar so de Barcelona». I en aquest compacte, destacaLes Xiques: «Mentre us apreníeu / els crits de la llibertat / amb la mà a la caixa / i pintant-ho tot de blau / banderetes sueltes / per tenir emocions / heu pervertit paraules...». «És una denúncia contra el PP valencià», aclareix.

¿I han investigat sobre l’origen de la tradició de menjar paella els dijous? «Una podria ser que el dijous era el dia que els senyorets donaven festa a les criades, que deixaven l’arròs a la paella perquè només haguessin d’afegir-hi l’aigua. I una altra, que era el dia de caça de Franco, i com que li agradava molt aquest plat, els restaurants en preparaven per si dinava al seu».