El Govern espanyol assumeix que les exigències dels socis fan gairebé impossibles els Pressupostos

La setmana passada, durant la roda de premsa abans de marxar de vacances a Lanzarote, el cap de l’Executiu va anunciar que presentaria els comptes públics per al 2026. El mateix va dir fa un any, i també en fa dos, i en tots dos casos el seu desig va quedar en res. La situació no ha canviat des d’aleshores. Al contrari. Fonts de la Moncloa consideren que ara és fins i tot més difícil tirar endavant els Pressupostos, en una conjuntura que traspua aires de final de cicle després de l’escàndol de corrupció de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització socialista que és a la presó, acusat de cobrar comissions a canvi d’obres públiques.

«Mai se sap, però ara mateix veiem molt difícil que es puguin aprovar els comptes de l’any que ve», explica un membre del Govern. Els socialistes asseguren que ho volen intentar, però davant les seves escasses possibilitats ja posen tot tipus de draps preventius sobre la futura ferida.

Després de l’anunci de Sánchez, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, principal responsable del projecte pressupostari, ja va deixar clar que aquest només se sotmetria a votació en el cas que tingués garanties de prosperar al Congrés. «No es pot donar el tret de sortida si no és amb la seguretat que un té capacitat de poder aprovar-los», va dir Montero, cridada a deixar el Govern en els pròxims mesos per presentar-se a les eleccions andaluses, que seran l’estiu que ve com a molt tard.

L’impacte econòmic i polític

En qualsevol cas, per al Govern la importància econòmica d’uns nous comptes que acabin amb les pròrrogues dels del 2023 és escassa. D’una banda, perquè existeixen els fons europeus de recuperació, el cinquè desemborsament dels quals, de 24.000 milions d’euros, s’acaba d’aprovar. I de l’altra, perquè les xifres macroeconòmiques, que Sánchez ressalta quan en té oportunitat, desmenteixen la necessitat d’uns nous Pressupostos. Espanya, va insistir el president la setmana passada, lidera el creixement a Europa i bat rècords d’ocupació.

La importància és sobretot política. Els comptes del 2026 permetrien al Govern compartir el missatge de fortalesa que tant necessita. Tot i així, Sánchez ha tornat a sobreviure després de l’escàndol de corrupció que afecta Cerdán i José Luis Ábalos, exministre de Transports i antecessor del navarrès com a secretari d’Organització socialista, i ha trencat les esperances del PP d’un avanç electoral. Almenys, de moment, perquè molts dirigents socialistes reconeixen que la sort d’aquest convuls mandat depèn que hi hagi o no noves revelacions judicials sobre aquesta trama en l’antiga cúpula del partit.

«Continuem. Amb excepcions com el decret antiapagades a finals de juliol, vam tirar endavant gairebé totes les votacions al Congrés, malgrat les dificultats. No hi ha una majoria alternativa, perquè el PP només es pot entendre amb Vox. Així que amb Pressupostos o sense, aquesta legislatura arribarà fins al 2027», resumeixen a la Moncloa, on ja es prepara una bateria de mesures socials al setembre per intentar recuperar la iniciativa.

Però també hi ha en el Govern i en el PSOE nombrosos càrrecs que consideren que els comptes s’han de presentar sí o sí, es guanyin o es perdin, perquè només el gest ja suposaria un missatge d’enorme rellevància política: serviria d’esbós del programa electoral, abocaria els socis a retratar-se entre continuar donant suport o alinear-se amb el PP i Vox i donaria el tret de sortida a la precampanya de les generals.

Condicions «inassumibles»

No només els socialistes, alguns d’ells en el cercle més pròxim a Sánchez, alimenten aquesta tesi. També la defensa Podem i els seus quatre diputats són, com la resta del bloc d’investidura, imprescindibles per aprovar qualsevol iniciativa al Parlament. Els morats consideren que, si el president del Govern presenta els Pressupostos, sent evident que seran tombats a la Cambra baixa, les eleccions estaran a tocar.

El partit liderat per Ione Belarra, que assegura que aquesta legislatura ja no dona més de si, reclama, per negociar els Pressupostos, la baixada per llei dels lloguers en un 40%, trencar relacions diplomàtiques i comercials amb Israel i no gastar en defensa «ni un cèntim més d’euro». El Govern, que ja s’ha compromès a augmentar la inversió militar fins al 2% del producte interior brut (PIB) per complir amb l’OTAN, jutja «inassumibles» aquestes condicions.

Junts tampoc ho posa senzill. Els postconvergents, que es van quedar sense interlocutor principal amb el PSOE després de la dimissió de Cerdán, demanen que abans de res el Govern saldi el deute pendent en inversions a Catalunya, que xifren en 50.000 milions d’euros, un càlcul que els socialistes no reconeixen. La formació de Carles Puigdemont també exigeix tant l’oficialitat del català a la UE com l’aplicació de la llei d’amnistia a l’expresident de la Generalitat, dues mesures que no depenen de l’Executiu.

Notícies relacionades

Els crítics d’ERC demanen a Junqueras que trenqui amb Illa pels incompliments en finançament

Una trajectòria iniciada en el PP i consolidada a Vox

I ni tan sols aliats que s’han mostrat en els últims dos anys molt més estables, com ERC, donen senyals d’estar disposats a avalar uns nous comptes públics. Els republicans condicionen la negociació pressupostària a la recuperació de l’acord per a un finançament singular de Catalunya pactat amb el PSC l’any passat, que va fer possible l’arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat, un text molt més ambiciós que el segellat aquest juliol entre el Govern central i el Govern català.

L’única excepció en el bloc d’investidura és el PNB. Els nacionalistes bascos esperen la trucada per asseure’s a negociar, però alhora reconeixen en privat que resulta «gairebé impossible» que els Pressupostos de l’any que ve tirin endavant.