Joan Lara Amat León: "Les solucions a la crisi les estan proposant els qui l'han causat"

'COM PENSAR LA GLOBALITZACIÓ?

A les 11.00 hores.

Ateneu Barcelonès.

Canuda, 6.

Nascut a Barcelona (1970), Joan Lara Amat León és investigador de Filosofia del Dret i Política i realitza la seva tesi doctoral sobre el Neoconservadorisme: implicacions en el dret, la política i l'ordre internacional. Al cicle Com pensar la globalització?, organitzat per l'Ateneu Barcelonès, parla de Somnis imperials, malsons globals.

--¿Quins són aquests somnis imperials i qui els somia?

--Creure en la possibilitat de dominar i controlar el món. És evident que és un model dels Estats Units, però Europa no hi està gaire lluny, malgrat que el repartiment de papers ha sigut de policia bo i policia dolent.

--¿En què consisteix el discurs neoconservador?

--El discurs sobre la defensa dels drets humans legitima les intervencions en alguns països. Ha configurat unes pràctiques que condicionen la política internacional i nacional durant la major part d'aquesta primera dècada. El balanç es resumeix en una paraula: crisi

--Llavors, ¿com es legitimen aquests discursos?

--El Consens de Washington, el 1990, és el punt de partida del neoliberalisme, i per això hi ha les polítiques de Reagan i Bush, que a Espanya va copiar Aznar. Però no s'ha de perdre la perspectiva històrica.

--¿D'allà vénen els malsons?

--Sí, i la continuació de la retòrica del discurs per mantenir les intervencions militars. No entrarem en una època de pau.

--I, a més, la crisi...

--Encara que hi hagi més diners en moviment, no s'acabarà la crisi tan fàcilment. Les mesures les estan proposant els mateixos que l'han creat. Són mesures subsidiàries per reconsiderar l'economia, no per pagar els plats trencats del neoliberalisme. S'han privatitzat els beneficis i s'han socialitzat les pèrdues. I les pèrdues les paguem tots amb els nostres impostos.

--Llavors, ¿el discurs del G-20 a Londres?

--És encara molt recent. Al marge de les bones intencions, se n'haurà de veure l'aplicació pràctica. Les conclusions del G-20 són bastant tímides i tampoc s'anuncia un canvi dràstic, només mesures pal.liatives que ens poden portar a una crisi més profunda.

--¿Quines aplicacions té tota aquesta teoria.

--Li poso un exemple. Ara els estudiants, fins i tot els d'enginyeria, no troben feina, no hi ha indústries ni empreses que els puguin contractar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿I en matèria política?

--Vivim sota un model polític de caràcter elitista que reclama poca participació dels ciutadans en les decisions.