Proust i el calamar

Si el títol d’un llibre és descriptiu és probable que el seu hipotètic destinatari passi per caixa. No obstant Maryanne Wolf va batejar el seu Proust and the squid (Proust i el calamar, que en l’edició en castellà s’ha titulat Cómo aprendemos a leer), perquè comença proposant llegir 21 línies de Sobre la lectura, de Marcel Proust. Això del calamar m’ho callo a manera d’ham. Wolf proposa al lector una cosa inusual: que reflexioni sobre el procés que ha seguit el seu cervell llegint-lo; com ha esponjat la seva poderosa plasticitat per a la memòria, l’aprenentatge, el coneixement, la intuïció... El cor és una víscera prestigiada; però és el cervell qui formateja i grava els itineraris de la raó i les dreceres de l’emoció. Hi ha una mixtura de crua neurociència i sucós bolero en aquesta història d’amor entre lectura i cervell que, paradoxa, neix d’una estimulant tragèdia: per què alguns cervells no poden assimilar el llenguatge escrit, com els dos fills dislèxics de l’autora.

A caminar i a parlar se n’aprèn naturalment. Wolf anima a reconsiderar diversos prejudicis i afirma que «en el marc de l’evolució de la capacitat d’aprenentatge del nostre cervell, l’acte de llegir no és una cosa natural, i té conseqüències tan meravelloses com tràgiques per a molta gent, en especial per als nens». Avui «animem al plaer de llegir» i amb prou feines veiem l’esforç que aquesta immensa conquista suposa. I per prejudicis polítics o pedagògics –solen anar de bracet– prenem com a «naturals» les desigualtats que es revelen en l’aprenentatge escolar i en l’ús social de la lectura i l’escriptura, amb independència de l’idioma matern.

Per a Wolf es dóna una significativa correlació fisiològica entre l’experiència de la parla i de la lectura, i l’existència de canvis neuronals que il·luminen el lector expert, aquell que llisca (¿navega?) sobre les lletres amb concentrada fluïdesa. Multiplicarà els seus talents perquè és heterodox: capaç d’aprendre a inventar. Hi ha aquí una gran herència cultural que els agitats «natius digitals», orfes de mestres, solen desconèixer. Sobre el futur d’aquest llegat («el que s’acosta») es limita a plantejar amb alegria alguns enigmes i cites... Com la de J. S. Dunne: «Les paraules i la música són els camins de l’evolució humana». ¿Ho són encara? H

CÓMO APRENDEMOS A LEER

Maryanne Wolf

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Traduc: Martín Rodríguez-Courel

Ediciones B. 335 pàgines. 18,50 €