Trobades 235 espècies que són iguals en els dos pols

La troballa és desconcertant: com a mínim 235 espècies idèntiques habiten en els oceans Àrtic i Antàrtic. ¿Com és possible? ¿No se suposava que les aigües càlides del tròpic actuaven com a barrera, i que per aquest motiu, per exemple, de pingüins només n'hi ha al sud i d'óssos polars només al nord? Hi ha més preguntes que respostes, i potser per això el descobriment --fet públic ahir-- excita tant els científics; els responsables en són els integrants del Cens de la Vida Marina, un projecte de 10 anys que, quan falten vuit mesos per entregar conclusions, comença a desgranar una part de la informació recollida. "L'Àrtic i l'An- tàrtic són més semblants del que es creia", va dir el director del cens, el canadenc Ron O'Dor.

BALENES, CARGOLS, CUCS

Entre les espècies que tenen el seu hàbitat en els dos extrems del planeta hi ha algunes aus, balenes, cargols pteròpodes, crustacis i cucs. Els responsables del projecte han posat en marxa el procés de verificació genètica per confirmar quines són idèntiques i quines són similars, i s'espera que a l'octubre, quan facin públic l'informe definitiu, divulguin més informació. Però, de moment, preguntes: "No estem segurs del que tot això significa", va declarar ahir Bodil Bluhm, de la Universitat de Fairfax, una de les científiques que van formar part de les expedicions a l'Àrtic. "Em sembla que haurem d'estudiar els mecanismes de distribució de les espècies i també alguns altres", va afegir.

Els responsables del cens van fer públic un comunicat en què assenyalen que aquesta troballa, sumada a la confirmació que els oceans gelats són plens de vida (molt més del que es pensava), genera interrogants sobre "com es van originar les espècies polars i com van acabar a tots dos extrems del planeta". De moment, una de les teories que entusiasma més els científics és aquesta: en algun moment, les larves d'algunes espècies van ser arrossegades pels corrents freds cap al nord, sempre a prop dels fons gelats de l'At- làntic i mai per la superfície, on la calor les hauria matat. "Els animals es poden dispersar al llarg de grans dis- tàncies pels fons gelats", va explicar Julian Gutt, un integrant del cens. Això sí, no s'han trobat mai espècies d'aquestes al fons dels mars equatorials, cosa que ajudaria molt a abonar aquesta teoria.

No es descarta, per altra banda, que les glaciacions hi tinguessin alguna cosa a veure: van ser èpoques d'expansió dels casquets polars, i d'escalfament dels mars circumdants. Llavors van sorgir nous corrents marins, que podrien haver portat lluny, molt lluny, les espècies natives.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

BUIT DE CONEIXEMENT

Amb 17 subprojectes en marxa a tot el món, el Cens de la Vida Marina ha registrat l'existència d'entre 230.000 i 250.000 espècies en els oceans, de les quals 5.500 es troben a l'Àrtic i 7.500, a l'Antàrtic. No obstant, la investigació aporta conclusions que parlen més del buit de coneixement que del coneixement en ell mateix. Segons sembla, entre les conclusions que es faran públiques durant el mes d'octubre hi ha aquesta: allà a sota hi ha un milió d'espècies que no coneixem.