La cuina que va crear una dieta sàvia i el formatge feta

La dieta mediterrània va néixer fa més de 2.500 anys, a l'antiga Grècia continental i a les illes del mar Egeu. Els grecs han estat un poble invasor i envaït per totes les cultures del mediterrani. Aquest fet ha ajudat a portar la seva manera de concebre el món des d'orient fins a Gibraltar, alhora que rebien la saviesa de l'antiga civilització egípcia. Als seus temples i ciutats es van crear tots els mites que han fet possible la filosofia, més una manera de viure, intercanviant productes i coneixements, característica de les costes mediterrànies.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Com que la terra grega és pobra, la seva cuina es fonamenta en peixos, salaons, verdures, pa, oli i en menor proporció carns, principalment de be. Aquesta manera d'entendre les arts de la deessa Gasterea, que és la que s'encarrega de regir els fogons, es va estendre fins a Roma. Amb la dominació dels romans, els diferents pobles del Mediterrani van acceptar la idea del banquet grec, del Simposi, on es menjaven molts plats lleugers i es bevia vi, però sempre procurant d'evitar l'embriaguesa. No és que aquesta estigués mal vista, sinó que, al fer disminuir els sentits, impedia el desenvolupament de la conversa intel.ligent, un autèntic pecat en un país que ha generat la cultura tal com l'entenem ara.

La gastronomia grega, portada per navegants i comerciants, ha donat a conèixer, entre altres productes, les olives de Kalamata i el formatge feta, elaborat amb llet d'ovella i cabra, present a l'amanida joriatiki. Així mateix, els iogurts grecs s'han adaptat a la nostra dieta, igual que ho ha fet també el formatge manuri, semblant al mató. Són ingredients que trobarem als menús de les tavernes gregues, que s'inicien amb una sèrie d'entremesos anomenats mezés, on no hi falten les amanides, les fulles de parra farcides de carn de be amb arròs, els peixos fregits, i els purés de cigrons i albergínies.