Marta Pessarrodona: "La poesia no sempre és un bàlsam; a vegades, inquieta"

'POEMES 1969-2007: ANTOLOGIA'.

A les 19.00 hores

Bibl. Bonnemaison.

Sant Pere Més Baix, 7.

BCN

Des d'avui fins dimecres que ve, 21, Barcelona Poesia obre diversos espais de la ciutat com a escenari de recitals poètics i homenatges a poetes com Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, M. Mercè Marçal i V. Andrés Estellés. També hi haurà presentacions, entre elles, l'antologia de poemes de Marta Pessarrodona, que conversarà amb el catedràtic de teatre de la UB, Ricard Salvat.

--¿La poesia és el teatre de la vida?

---Sí, perquè en la poesia es pot dir absolutament tot, i de forma molt sintètica.

--En la seva presentació de la setmana de la poesia, Jordi Hereu desitja que la poesia ens faci més agradable la vida. ¿S'aconsegueix sempre?

--No. La poesia no sempre és un bàlsam. A vegades, ens inquieta.

--¿Què s'ha de fer, aleshores?

--Agrair-ho. Sempre és positiu inquietar-nos, pensar, reflexionar.

--Aquesta setmana hi haurà recitals nocturns en museus. ¿La poesia necessita llocs especials?

-- Si l'espai és privilegiat, la poesia té molt de guanyat. Però la campanya de poesia al metro també és una bona iniciativa.

--¿Què és el que més predisposa a sentir la poesia?

--Una estructura mental. A mi m'agrada la condensació. Admiro novel.listes, la meva autora preferida és Virginia Woolf, però la poesia té una cosa molt lapidària. Moltes vegades, amb una paraula dius tant com diries en moltes pàgines.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Què ens falta per valorar més el nostre patrimoni poètic?

--Que ens donin més prestigi als poetes. I no ho dic egoistament. A més, no és bon moment per dir-ho, perquè avui comença la setmana de la poesia, però a la fira del llibre de Frankfurt, qui va obrir i va tancar la mostra van ser dos narradors, no va ser un poeta. I passa a tot el món.