L’home que ho sap tot

Dante Canonica (Suïssa, 1953) va conèixer Joan Carles I a finals del 2007 o inicis del 2008. Va ser Arturo Gianfranco Fasana (Suïssa, 1955) qui l’hi va presentar en un viatge a Madrid per mantenir contacte amb la seva clientela de milionaris espanyols. ¿Com va arribar Fasana a Joan Carles I? Probablement, a través dels empresaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer, que tenien comptes a Suïssa. Canonica i Fasana són paisans del cantó suís del Ticino, on van travar amistat a finals dels anys 80.

El cas és que Canonica va iniciar el seu contacte amb el rei d’Espanya quan tots dos feia gairebé tres anys que estaven junts, des del 2004. Ja en la seva primera trobada, a finals del 2007, Joan Carles els va explicar als dos a la Zarzuela el seu problema. "Ens va dir que el seu amic, l’anterior rei de l’Aràbia Saudita [Abdullah] desitjava fer-li una important donació. Li vaig preguntar de quants diners es tractava. Em va respondre que no ho sabia. Em va preguntar si era possible crear una estructura per acollir aquesta donació. Li vaig replicar que era important que en coneguéssim l’import i que també ho era crear una estructura totalment transparent, és a dir, que Joan Carles I havia d’aparèixer com a beneficiari econòmic. Era impensable crear una estructura opaca. A més, no era possible... Joan Carles ens va donar les dades de l’ambaixador de l’Aràbia Saudita a Washington perquè el contactéssim i li preguntéssim l’import de la donació prevista. Arturo Fasana i jo li vam indicar que resultava fonamental que ens garantís que en cap cas es tractava del pagament de comissions o suborns. Ens va repetir que es tractava únicament d’una donació per part del Rei".

Canonica va prestar així declaració davant el fiscal de Ginebra Yves Bertossa l’agost del 2018 en qualitat de PADR (Persona cridada a donar informació), un estatus intermedi entre testimoni i imputat. Més tard ho faria com a imputat.

La reunió de finals del 2007 o inicis del 2008 se celebrava després del concurs de licitació per construir l’AVE Medina-la Meca. Joan Carles I havia viatjat en visita oficial al capdavant d’empreses d’infraestructures a l’Aràbia, l’abril del 2006, i s’aprestava a rebre la visita del rei Adullah el juliol del 2008 a Madrid per llançar el Fons Hispano-Saudita d’Infraestructures.

Continua Canonica el seu relat: "Fasana es va reunir a l’ambaixada de Washington amb [l’ambaixador] Al-Jubeir, que va confirmar que es tractava d’un pure gift [regal pur] i va parlar d’un import d’entre 20 i 100 milions de dòlars. Fasana i jo vam prendre la decisió de crear una fundació. Vam contactar amb un agent que ens va proposar diversos noms. Vam escollir un nom i vam crear la Fundació Lucum, que estava presidida per Fasana i en la qual jo exercia com a secretari. Vam obrir el compte bancari al banc Mirabaud. Els fons no van arribar de seguida. A petició meva, Fasana es va reunir amb Al-Jubeir a la terminal de Jet Aviation [Basilea] per comunicar-li el codi IBAN del compte obert. Si no recordo malament, en aquesta trobada Al-Jubeir no va indicar l’import que s’ingressaria, però va confirmar que es tractava d’un pure gift [sense contraprestació]. Uns dies després [8 d’agost del 2008] van arribar els fons. Va ser llavors quan vam descobrir l’import de la donació. Vam trucar a Joan Carles I, que es va assabentar en aquell moment de l’import que s’havia ingressat. Va pronunciar una frase del tipus: ‘Oh, que generosos han sigut’. Joan Carles I va indicar que Fasana havia de gestionar aquests diners. Corinna zu Sayn Wittgenstein coneixia la donació rebuda per Joan Carles I". El compte al banc Mirabaud es va tancar el juny del 2012. "Joan Carles I no se sentia còmode amb el compte bancari suís. A més, ja que es parlava de l’intercanvi automàtic d’informació [amb la Unió Europea], l’existència d’aquest compte era una bomba de rellotgeria", prossegueix Canonica.

Al final, va decidir donar tots els diners a Corinna Larsen: "Vaig voler assegurar-me que era una autèntica donació irrevocable, i no un traspàs a títol fiduciari [testaferro] o una operació de dipòsit. Joan Carles I i Corinna zu Sayn Wittgenstein em van confirmar moltes vegades que era una donació irrevocable...".

Ordre de transferència

Notícies relacionades

Junqueras obre la porta a negociar els Pressupostos amb Illa si compleix amb finançament i Rodalies

Catalunya tanca la seva oficina d’Acció Exterior a Israel

L’advocat apunta un detall suggerent. "Respecte a la transferència de fons del banc Mirabaud al [banc] Gonet a les Bahames [compte d’una societat de Corinna], vull afegir que va ser el mateix Joan Carles I qui va firmar l’ordre de transferència. Jo no volia que els hereus de Joan Carles I em retraguessin algun dia aquesta transferència, motiu pel qual vaig atorgar uns poders en el compte a favor de Joan Carles I perquè ell mateix ordenés aquesta operació".

Canonica va elaborar el contracte de donació irrevocable i donant i beneficiària van estampar les seves respectives firmes. Al contracte, a sol·licitud de Joan Carles I, a l’article 2, punt a, s’assenyala el caràcter irrevocable, sense clàusula de devolució, i en el b s’assenyala que el rei no ha de donar compte de la donació al seu hereu [Felip).