Antonio Orlando Rodríguez: "El diferent necessita ser escoltat"

Escriptor, editor i periodista, Antonio Orlando Rodríguez es va exiliar del seu país, Cuba. Ha viscut a Costa Rica i a Colòmbia fins a recalar finalment al Miami de l'exili cubà. Però no s'esplaia sobre la seva militància política i precisa que va sortir del país per exercir el seu dret a conèixer noves realitats. És autor de novel.les, contes, obres per a joves.i investigacions literàries sobre el segle XIX caribeny.

--La ballarina i cantant cubana Chiquita va existir de veritat. Feia 66 centímetres i va aconseguir convertir-se en una estrella del món de l'espectacle a finals del segle XIX. Quina història.

--El personatge estava esperant que algú escrivís la seva vida. Vaig començar a llegir coses de Chiquita i em vaig adonar que hi havia una novel.la. Em semblava impossible que hagués caigut en l'oblit.

--A l'hora d'explicar la seva història, vostè barreja realitat i ficció. Hi haurà qui pensi que personatges de la seva imaginació són reals.

--Això m'afalagaria. Em vaig proposar crear una amalgama entre realitat i ficció.

--També va beure de moltes fonts històriques. Va llegir molts diaris de l'època.

--Sí. Abans de començar a escriure vaig reunir tota la informació sobre Chiquita, que no és gaire. Vaig trobar dades sobre moments clau de la seva vida i els vaig barrejar amb els esdeveniments mundials de cada país on ella vivia: Cuba, els EUA, França... Les dades històriques ajuden a donar-li vida. Però, que quedi clar, el llibre no respecta la vida de Chiquita al peu de la lletra. Vaig agafar la part més interessant de la seva vida i la resta la vaig canviar sense manies. No és una biografia.

--Un cop es va posar a escriure, ¿sabia com començar i com acabar la novel.la?

--No, no en tenia ni la més mínima idea. El treball d'investigació va ser dur. Em va ocupar un any. Després va començar el més difícil: donar estructura a la història i vida al personatge. Jo sabia qui era Chiquita, però no com era. Llavors va començar el procés per fer ficció. A tra- vés dels seus actes vaig descobrir el caràcter i la personalitat de Chiquita. És aquí on cobra rellevància la teva fantasia i la teva capacitat de fabulació com a novel.lista.

--Ja des que va néixer, Chiquita va cridar l'atenció per ser tan menuda. La seva mare la va portar a una mena de bruixa. Que difícil que és ser diferent, ¿oi?

--Una de les possibles lectures del llibre és la defensa del respecte a la diferència. El diferent també té el seu espai i necessita ser escoltat i respectat. El problema no és la mida. Ser gran o pobre d'esperit no té res a veure amb la teva mida, sinó que és una cosa que està dins teu i que té a veure amb les teves idees i la teva manera de projectar-te en la vida. I això és tan vàlid per a les persones com per als pobles.

--¿Quin mecanisme psicològic va fer que Chiquita es convertís en una gran artista i no en una persona amargada o un personatge de la fira dels monstres?

--Ella va cultivar el seu esperit des de petita. I així va poder agafar les regnes de la seva vida i emprendre les seves pròpies passes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Respecte a la política, i com a escriptor cubà, ¿confia que el seu país canviï?

--Sóc una mica pessimista per naturalesa. Sé que hi haurà d'haver canvis a Cuba perquè una societat no es pot quedar adormida mentre el món camina cap a la democràcia. Però, de moment, l'únic que hi ha són canvis cosmètics.