Emma Riverola aborda la guerra civil amb una novel.la epistolar

La guerra civil espanyola segueix sent font d'ubèrrima inspiració. Una font de sentiments i records, que sembla lluny d'assecar-se gràcies a l'aportació de nous valors literaris. Emma Riverola (Barcelona, 1965) ha apostat pel gènere epistolar per construirCartas desde la ausencia(Seix Barral), una novel.la "d'emocions", segons la va qualificar ahir l'escriptor i periodista Joan Barril a la presentació de l'obra.

I per a una novel.la epistolar no s'hauria pogut triar un marc millor que l'edifici de Correus a Barcelona. En una sala plena d'objectes pretèrits i cartells de regust decimonònic, Barril va subratllar l'aposta segura que suposen les epístoles. Una opció "eficaç" per reconstruir, mitjançant l'intercanvi de cartes, la memòria d'una família trencada per la contesa fratricida i les seves conseqüències en diverses generacions.

'LA DERROTA'

Barril va incloure Riverola entre el grup de novel.listes néts de la guerra civil (va recordar en aquest sentit Javier Cercas i el seuSoldats de Salamina). "PeròCartas desde la ausenciava una mica més enllà perquè en aquesta obra apareixen moltes generacions, com la dels nens de la guerra, de les quals sabem molt poc". I aquest és potser el punt culminant de la novel.la, segons l'opinió de Barril: el capítol denominatLa derrota, en què un dels nens de la guerra expatriat a Cuba passa comptes a tot el segle XX.

"Crec que aquesta és la peça magistral de la novel.la", va afegir Barril abans de recomanarCartas desde la ausenciai manifestar el desig "que sigui inclosa com a lectura escolar perquè els nens sàpiguen el que va ser la guerra civil" a la rereguarda sense versions maniquees: "Aquí no hi ha dolents i bons. Aquí la gran maldat és la guerra".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Riverola va reconèixer que, en un principi, li resultava difícil parlar de la seva obra: "Si hagués de definir-la diria que és una novel.la sobre el pes de l'absència, de l'absència d'un ésser estimat, però també de l'absència que se sent quan aquells ideals pels quals hauries donat la vida es fan miques, queden desprestigiats, tacats i estigmatitzats".

L'escriptora barcelonina va reconèixer que, encara que buscava la veritat, la seva obra és absolutament subjectiva i aquesta és una de les raons de triar el gènere epistolar. La novel.la és també una crítica a la història i els errors del comunisme, si bé va assenyalar que "no es pot esborrar el que per a milions de persones va ser la lluita per un món més just". I va postil.lar: "Tal com diria Andreu, el personatge de la meva novel.la: 'Se'm van trencar els somnis però val la pena recollir-ne els trossos i trobar un somni pel qual morir perquè només així val la pena viure'".