El codi que ajuda a pagar la hipoteca

Segons dades del Banc d’Espanya, fins al 28 de febrer les entitats financeres havien concedit 1,4 milions de moratòries hipotecàries i no hipotecàries, amb un saldo viu pendent d’amortització de 55.252 milions d’euros. Però entre tots els sís, també n’hi ha hagut moltes de denegades. En concret, són 126.087 les sol·licituds que no s’han aprovat.  

No obstant, hi ha una segona via per poder fer front als deutes hipotecaris inassumibles: acollir-se al Codi de Bones Pràctiques Bancàries del 2012, que ofereix un camí per alleujar la situació econòmica i social de les famílies al llindar de l’exclusió amb dificultats per pagar les quotes. És a dir, les que els seus ingressos no superen el límit de tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiple (IPREM), que per al 2021 se situa en 7.908,60 euros, per la qual cosa el conjunt d’ingressos no pot superar els 23.725 euros a l’any. 

Per a Miquel Riera, expert en hipoteques del comparador financer HelpMyCash.com, en el cas dels deutors que tenen problemes econòmics puntuals i consideren que es recuperaran una vegada passi el coronavirus, les moratòries ofertes pel Govern són la millor opció. En aquest cas es requereix que la quota hipotecària juntament amb els subministraments bàsics sigui igual o superior al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar o que l’alteració de les circumstàncies econòmiques hagi fet que la quota hipotecària s’hagi multiplicat almenys per 1,3.

Però si els problemes econòmics causats són més greus, o s’espera que es mantinguin en el temps, per a l’expert la millor solució és acollir-se al Codi de Bones Pràctiques.  

«Amb les mesures d’aquest codi, els que tenen problemes econòmics poden reestructurar la seva hipoteca per pagar menys durant els pròxims cinc anys, cosa que els dona temps per recuperar-se», explica aquest expert. Així, en el cas que no puguin continuar pagant, els dona l’opció de «reduir el deute o obtenir la dació en paga de la vivenda, amb la possibilitat de continuar vivint al mateix immoble durant uns anys més», afirma Riera. L’opció de «donar» la vivenda és l’últim recurs que contempla el codi. Abans, cal passar per dues fases prèvies més i totes dues hauran hagut de ser denegades o jutjades insuficients, tal com recorden des del departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya. En concret, recalquen que les tres fases d’aquesta normativa «són necessàriament consecutives».

En una primera fase, s’intenta fer una reestructuració del deute hipotecari. Segons informa l’entitat pública, les modificacions han de ser, almenys, d’una falta de capital durant cinc anys, un tipus d’interès d’euríbor més 0,25% durant el temps de carència i una ampliació del termini de la hipoteca a 40 anys.

Si això no és factible i la quota mensual continua sent superior al 50% dels ingressos familiars malgrat la reestructuració, el deutor pot sol·licitar una quitació sobre el conjunt del deute tot i que l’entitat financera no està obligada a acceptar-la.  

Notícies relacionades

Hipoteques verdes, l’empenta per a la casa ‘eco’

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Si amb aquestes dues solucions no n’hi ha prou, el codi estableix com a última opció que el deutor demani, en el termini de 12 mesos des de la sol·licitud de la reestructuració, la dació en paga de la seva vivenda. En aquest cas, «la família podrà seguir a la vivenda durant un termini de dos anys en concepte d’arrendatari, satisfent una renda anual».

Per accedir a aquestes mesures, «el deutor s’ha de posar en contacte amb el seu banc i comunicar-li la seva intenció», diu Riera. Després de fer-ho, l’entitat li demanarà que li entregui diversos documents per certificar que es compleixen els requisits esmentats anteriorment. El banc té un termini de fins a un mes per emetre una resposta. Si accepta la sol·licitud, s’aplicaran les mesures corresponents. I si no ho fa, haurà d’explicar per què.