Afers Socials presenta un pressupost «insuficient», tot i ser el més elevat en 12 anys

Els pressupostos del 2020 per a la Conselleria d’Afers Socials de la Generalitat suposen un autèntic rècord en despesa social dels últims 12 anys, superant fins i tot els comptes del tripartit, segons va presentar dimarts el conseller al Parlament. No obstant, hi va haver unanimitat entre govern i oposició en què no resolen les demandes estructurals que les entitats socials, patronals i treballadors del Tercer Sector estan denunciant en els últims anys. El sector ha esclatat aquest dimecres, en una nota de premsa en què avisen que la situació del sector de l’atenció a persones és «insostenible». La conselleria va situar el problema en què el Govern central no compleix les aportacions que marca la llei de la dependència.

Enuig del sector de les cures

Les dades que més dolen al sector social, també presents en la comissió, és que només es planteja una augment de 15 milions d’euros per als serveis que atenen les persones dependents, ja siguin residències i centres de dia per a gent gran, com per a les persones amb discapacitat. La partida relativa a aquest àmbit s’emporta el 46% dels fons del departament, amb un total de 1.594 milions d’euros. «Estem treballant per poder augmentar 90 milions més en els pròxims quatre anys», es va excusar el conseller Chakir el Homrani. El sector va sortir de la comissió «desmoralitzat» i «decebut», segons van comentar a aquest diari. La reacció pública no ha trigat gaire: aquest dimecres el tercer sector, la patronal i els sindicats han emès un comunicat en què clamen per un pressupost «digne».

«No serem còmplices d’uns comptes que no situen la gent gran amb dependència com una prioritat de país». Tot i que eviten parlar de xifres, recorden que en les primeres trobades que van mantenir amb el Govern es parlava de la xifra necessària de 300 milions més d’inversió. I adverteixen que «amb la falta de finançament en els serveis amb concertació pública es fa molt difícil mantenir la qualitat en el servei i oferir una remuneració justa i adequada als treballadors».

El conseller va insistir a destacar que el problema amb els fons als dependents és que el Govern central no abona els diners que hauria d’abonar. «La llei diu que la despesa és al 50%, nosaltres estem assumint la pràctica totalitat de la despesa», va dir el conseller. Va situar en l’«incompliment» que l’Estat l’any passat va assumir 172 milions d’euros per als dependents a Catalunya, mentre que la inversió del govern va ser set vegades més gran.

El pressupost més alt

En total, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies té previst gastar-se 3.448 milions d’euros aquest any 2020 en diferents programes socials. És la xifra més alta mai concebuda en aquest àmbit: un 18% més que els comptes del 2017 i un 10% més si es tenen en compte els pressupostos del 2010. «Són els pressupostos més elevats de la història en aquest departament», va celebrar el conseller. No obstant, l’oposició va comparar les bondats dels comptes nous amb el que s’ha gastat el 2019, i aquí les diferències són molt menors. El pressupost definitiu de l’any passat va ser de 3.355 milions, i el conseller va confirmar que es van gastar el 98% del total, és a dir 3.287 milions. Sota aquesta premissa, doncs, el 2020 els comptes creixerien un 5%.

Crítiques dins i fora del Govern

Tant el PSC com la CUP van retreure a ERC que aquests diners són «insuficients», i van assenyalar diverses necessitats que «no afronten». «Es construeixen zero residències públiques per a la gent gran quan Catalunya lidera les llistes d’espera de la dependència», va criticar el diputat del PSC, Raúl Moreno, mentre que Vidal Aragonès de la CUP va criticar que els comptes no reflecteixen «cap millora contra les precàries condicions dels treballadors dels centres de menors tutelats».

També els comuns van reflectir que aquests no són els comptes que els agradarien, assenyalant que, per exemple, el barem que fixa les prestacions socials, fa 10 anys que l’Index de Suficiència de Catalunya (IRSC) està congelat. Fins i tot la diputada de Junts per Catalunya, Saloua Laouaji, va dir que faltaven «més recursos» per a la Direcció d’Atenció a la Infància. No obstant, totes dues van afirmar que són comptes «expansius» i «positius». «És millor aquest augment que no seguir amb pressupostos prorrogats, tot i que no són els comptes que nosaltres faríem», va insistir Rivas. 

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Un altre gran repte és el de la infància en risc d’exclusió social, que a Catalunya afecta un de cada tres nens. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència preveu augmentar un 30% els seus fons, i construir 900 places de vivenda per a joves extutelats. Tot i que la previsió és que aquest 2020 siguin més de 1.500 els adolescents que compleixin la majoria d’edat vivint en centres de menors. 

En relació amb la prestació social més important que aplica el departament, la Renda Garantida de Ciutadania, el Govern té previst gastar-se 150 milions més i superar els 388 milions de despesa. «Tenim clar que la renda és un dret, i si cal augmentar més la despesa ho farem», va prometre el conseller. Tot i que a l’oposició no li quadren aquestes dades, sabent que al llarg d’aquest any les prestacions pujaran de quantia, i també ho farà el nombre de beneficiaris.