Una de cada cinc famílies han deixat d'enviar els fills de colònies per la crisi
200 entitats creen una plataforma per a reivindicar la funció educativa dels campaments
Els experts adverteixen que no participar en aquestes activitats afecta a l'equitat entre alumnes
zentauroepp35024184 barcelona 09 08 2016 sociedad casal social para ni170529171435 /
Una de cada cinc famílies catalanes ha deixat de portar els fills de colònies escolars des del començament de la crisi, i fonamentalment ho ha fet per raons econòmiques, però també per qüestions culturals. El descens, molt més acusat en les escoles públiques que no en les concertades o privades, és vist amb preocupació per part de les autoritats educatives i dels responsables d’afers socials, que temen que la renúncia a enviar els nens de campaments o estades educatives fora del col·legi, «pugui tenir efectes negatius sobre l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre alumnes», ha admès Jordi Miró, director general d’Atenció a la Família i la Comunitat Educativa de la Generalitat.
Al voltant de 200 entitats vinculades al sector de l’oci educatiu van presentar ahir una declaració conjunta per recuperar les colònies escolars, pel seu valor pedagògic, social, cultural i econòmic. La plataforma constituirà un grup de treball amb la Conselleria d’Ensenyament «per dissenyar un projecte consistent que permeti detectar necessitats i tractar de donar-los resposta sense duplicar esforços», va assenyalar Miró, que s’ha fixat un termini d’un any per tenir llest un primer document.
«Les colònies són molt més que un temps amb què omplir els dies de vacances dels nens o una eina perquè les famílies puguin conciliar», ha subratllat Marta Vilalta, directora general de Joventut, que ha firmat un conveni de suport al projecte.
RETALLADA DE SORTIDES
La crisi no tan sols ha passat factura al sector. També les dificultats en les condicions de treball dels professors (que han vist augmentada la seva càrrega lectiva aquests anys) i els lligams organitzatius i acadèmics amb què s’han trobat els centres docents han sigut traves perquè alguns col·legis hagin anat descartant les sortides a cases de colònies, granges escoles, aules de natura o albergs juvenils. «Les escoles ens han de veure com un agent educatiu amb el qual col·laborar o complementar el currículum», ha assenyalat Pere Mulero, president de l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC), una de les impulsores de la plataforma, batejada amb el nom de Colònies i Educació.
«En un moment en què l’escola està sent repensada, en què es parla que s’ha d’anar més enllà de les parets de l’aula, el paper del sector de l’oci educatiu és definitiu», ha afegit Joan Segarra, president de La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya. «Hem escrit a unes 3.000 escoles i instituts catalans per presentar-los el nostre projecte i oferir-los la nostra col·laboració per a les activitats que vulguin organitzar», ha explicat Werner Estellé, de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC).
Entre altres objectius, la nova plataforma es proposa «impulsar la recerca universitària al voltant de les metodologies educatives de les cases de colònies», ha indicat Estellé, i «posar en valor l’activitat econòmica que es genera».
