Sense diners per impulsar els graus del futur

Els rectors reclamen professors i instal·lacions adequades per modernitzar l'oferta de titulacions

zentauroepp14330502 universidad170522202551

zentauroepp14330502 universidad170522202551 / A la URV Universidad Rovira i Virgili de Tarragona ha sido oto

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Si, com diuen els experts, el 70% de les professions que s’exerciran en un futur encara s’han de crear, «el moment per als que hem de formar aquests joves és crític», va alertar la rectora de la UAB. «Hauríem de començar ja a canviar la nostra oferta de titulacions, hem de saber anticipar-nos a les futures demandes del mercat laboral amb nous graus, amb propostes innovadores», va prosseguir Margarita Arboix. Però per fer-ho, «a més a més de previsió, es necessiten recursos... I no existeixen».

«Quan avui un grup de professors proposen posar en marxa uns nous estudis, quan aposten per innovar i demanen mitjans a la universitat per tirar endavant el projecte, topen amb la dura realitat: la falta de diners», descriu la rectora de la UAB. No hi ha fons per a nous laboratoris, per adquirir materials especialitzats i tampoc per contractar professors. Els docents que impartissin les classes, si aquest nou grau finalment s’arribés a fer, veurien a més augmentada la càrrega lectiva actual sense cap altra compensació.

De fet, bona part de les titulacions innovadores creades aquests últims anys a Catalunya (les relacionades amb els videojocs, per exemple) s’estan donant en centres adscrits a les universitats o, en algun cas (com el de Bioinformàtica), han sigut fruit de la col·laboració entre diferents campus.

Risc d’obsolescència

El risc d’estancament de l’oferta és un dels principals desassossecs de les tres grans universitats públiques catalanes, a més de l’envelliment de les plantilles de professors i personal d’administració i serveis i de la necessitat de tornar a invertir en infraestructures i instal·lacions. Si les universitats no reaccionen amb certa celeritat, corren «el risc de quedar-se obsoletes», van admetre els responsables acadèmics de la UAB, de la UB i de la UPC.

«Les universitats hem actuat de manera molt responsable durant aquest període de crisi gràcies al voluntarisme del personal», va afirmar el rector de la UB, Joan Elias. «Però hem tocat fons i aviat no podrem seguir portant a terme una tasca d’excel·lència si no comptem amb inversió», va afegir.

Notícies relacionades

Els responsables de les tres universitats van comparar les dades d’inversió pública a la universitat catalana amb les d’altres països com Àustria, on se situa en 12.600 euros anuals per estudiant; Finlàndia, amb 12.000 euros, o Escòcia, amb 16.000 euros, mentre que «a Catalunya la inversió és de 6.300 euros per alumne», va afirmar Elias. Fins i tot en països on la crisi també ha sigut severa, com Itàlia i Portugal, «la inversió a la universitat pública també és superior a la de Catalunya».

I tot això, a més a més, «amb una aportació per part de les famílies més alta que mai», va subratllar Fossas, rector de la UPC. El debat sobre la necessitat de rebaixar les taxes universitàries, van manifestar els tres responsables, «s’ha d’abordar sí o sí, paral·lelament al del finançament».