¿Funciona la innovació educativa?

La transformació educativa, asseguren els qui l’abanderen, ja no té marxa enrere. Els canvis que cada vegada més escoles i instituts estan introduint en les maneres d’ensenyar, en l’organització d’horaris i espais, en els materials de treball de professors i alumnes han arribat per quedar-se. No es tracta, afegeixen les organitzacions, els mestres i els directors que han apostat per la innovació, de formar només alumnes perquè siguin bons en Matemàtiques, en Llengües o en Ciències, sinó perquè també sàpiguen treballar en equip, que tinguin autonomia personal i que siguin capaços de resoldre problemes complexos, entre altres habilitats. Queda, però, un assumpte encara per resoldre: ¿com saber si tots aquests canvis donen bon resultat?

«Aquest és un dels debats més importants oberts ara mateix a Catalunya», constata Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. És cert que el fenomen és relativament recent a Catalunya, però convindria començar a crear ja les eines per mesurar, per avaluar, si la innovació funciona. «I hi ha un interès especial de l’Administració per participar en el debat i per tractar de buscar fórmules», anuncia Mateo. És important trobar la manera de fer-ho, prossegueix el qui va ser secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, «perquè des del moment que s’avalua alguna cosa, comença a ser valorada per la població i és  presa en consideració».

La mateixa OCDE, impulsora de l’Informe PISA sobre educació, és conscient del problema. El seu departament d’Estratègies d’Innovació compta amb un centre específic dedicat a la investigació i a la innovació educatives (CERI, en les sigles en anglès), que ha constatat que una de les raons por les quals la creativitat i el sentit crític «no es promouen de manera sistemàtica a les escoles és perquè poques vegades s’han establert formes d’avaluar-los formalment». Una altra raó, afegeix, és que, «més enllà d’un acord sobre l’objectiu general, no és gaire clar com aquestes habilitats poden ser articulades per professors, estudiants i responsables polítics, especialment com a part del pla d’estudis».

Avaluar el que no s’avalua

Aquí el que és urgent és «començar a avaluar el que ara no s’avalua», insisteix Pepe Menéndez, director adjunt de Jesuïtes Educació. L’organització religiosa, que fa tres anys va posar en marxa un pla d’innovació educativa a les seves escoles de Catalunya, presentarà en les pròximes setmanes els primers resultats de l’avaluació feta al programa, batejat com a Horitzó 2020. En el projecte avaluatiu estan implicades les universitats Pompeu Fabra (UPF) i Ramon Llull (URL) i la Northwestern University de Chicago i la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, detalla Enric Masllorens, director de les escoles jesuïtes.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

«L’autonomia personal d’un alumne és tan important com el seu domini de la llengua. Ara avaluem només la part acadèmica, però hauríem de ser capaços de trobar com avaluar la part transversal, personal», subratlla Menéndez. I recorda que l’autonomia personal, les competències digitals i emocionals i l’anomenat aprendre a aprendre «estan en el currículum d’habilitats i competències que han d’adquirir els estudiants catalans… Igual que les Mates o les Llengües».

«Necessitem mecanismes nous que permetin saber si un alumne ha adquirit habilitats que són difícils de mesurar, com ara l’esperit crític o la capacitat de treballar en equip, però que són competències que li seran necessàries en la vida adulta», clamava Boris Mir, exdirector de l’institut-escola Les Vinyes de Castellbisbal, en la presentació del programa Escola Nova 21, al qual s’han adherit més de 500 escoles. H