¿I l'any que ve què?

Encara que la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) preveu que aquest sigui l’últim any de selectivitat, que serà substituïda per uns exàmens de revàlida, encara no és clar què passarà l’any que ve. El decret ministerial que ha de determinar com serà la nova prova encara està pendent d’aprovació, entre altres raons perquè el govern central està en funcions fa més de sis mesos i perquè una majoria d’autonomies són contràries a la proposta.

Els únics que han avançat una mica en aquesta qüestió són els rectors universitaris, que l’abril passat van acordar amb el Ministeri d’Educació la realització d’una prova de característiques molt similars a l’actual. La gran diferència consistirà en el fet que, al tenir caràcter de revàlida, els estudiants que la suspenguin no només no podran accedir a la universitat, sinó que tampoc obtindran el títol de batxillerat. A més a més, els continguts dels exàmens ara fixats per cada autonomia passaran a ser decidits per Madrid, segons el pacte obtingut amb el ministre Íñigo Méndez de Vigo. Les autonomies confeccionaran els qüestionaris, però sempre en funció dels temaris dictats pel ministeri.

Competències professionals

Competències professionals«Sembla com si hi hagués certa enyorança als filtres que s’imposaven dècades enrere», lamenta el vicerector d’Ordenació Acadèmica de la Universitat de Vic, Pere Quer. «En comptes d’això –afegeix– el sistema hauria d’estar orientat a les competències professionals, que és cap on van tots els països».

Notícies relacionades

Els últims (i els primers) de la selectivitat

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Les universitats catalanes, que inicialment havien acordat organitzar els seus propis exàmens, han desistit de moment de fer-los. «Tancaria portes a l’entrada d’alumnes de la resta d’Espanya», argumentaven tres responsables de campus catalans en una conversa informal amb aquest diari. També renuncien a la possibilitat que els brinda la LOMCE en el sentit que cada universitat porti a terme una prova pròpia d’accés, punt en el qual no hi ha consens.

El problema, segons els experts, és que la revàlida (que el 2017 no tindrà encara efectes acadèmics), «no eliminarà el caràcter instructiu de l’últim curs de batxillerat». A més a més, afegeixen, suposa una homogeneïtzació centralitzadora de l’ensenyament. «En aquest nou marc, quedarà pendent de resoldre la capacitat del sistema educatiu per orientar adequadament els joves», adverteixen.