Anar al contingut

ORGANISME ESTRATÈGIC

La llei catalana del medicament enterboleix la candidatura farmacèutica de Barcelona

La norma, només pendent de l'aprovació pel Parlament, enrareix l'aspiració barcelonina d'acollir l'agència europea

El Govern central anuncia que recorrerà el text quan l'aprovi el Parlament

Àngels Gallardo / Barcelona

Una de les condicions, no escrita però òbvia, que subjauen en el procés d’elecció de la futura ubicació de l’Agència Europea del Medicament (AEM), ara situada a Londres i la seu de la qual aspira a acollir Barcelona a la Torre Glòries, és que aquesta estratègica institució, que haurà d’abandonar el Regne Unit com a conseqüència de la sortida d’aquest país de la Unió Europea (UE), no es traslladi a un altre Estat amb una situació política que equivalgui al 'brexit'. «Que l’AEM no vagi d’un 'brexit' a un altre 'brexit'», va sintetitzar en el seu moment una font de l’AEM.

Aquest requisit implícit, no obstant, ha quedat compromès per a la candidatura de Barcelona des que, l’1 d’agost passat, una de les seves institucions impulsores, el Govern català, va aprovar el projecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, un organisme enquadrat en les estructures d’Estat dissenyades per administrar una eventual Catalunya independent –el projecte més ambiciós en matèria sanitària–, preparada per assumir les competències de la seva homòloga espanyola, l’Agència Espanyola del Medicament, si aquesta les hi cedís.

Potents competidors

Encara que les institucions implicades a portar l’AEM a Barcelona –Generalitat, ajuntament i Govern central– eludeixen concedir importància a l’existència de la llei catalana, que entrarà en vigor en el moment en què l’aprovi el Parlament, és evident que la norma està contribuint a la contaminació política d’un procés electoral en què, donada la transcendència econòmica, política i científica de l’entitat que està en joc, compta amb abundants i potents competidors. Milà, Viena, Copenhaguen o Amsterdam, entre les més destacades.

L’elecció es produirà a Brussel·les el 20 de novembre vinent, en un mesurat intercanvi d’equilibris comunitaris que protagonitzaran els caps d’Estat i de Govern dels 27 països membres. La candidatura de Barcelona la defensarà el president Mariano Rajoy.

Calendari del procés

«En el moment en què el Parlament aprovi la llei catalana del medicament, el Govern espanyol la recorrerà, perquè les competències en aquesta matèria resideixen en l’Agència Espanyola del Medicament», ha assegurat a aquest diari Belén Crespo, directora de l’agència estatal. Els motius que van portar la Generalitat a aprovar en un període tan sensible la citada llei es van circumscriure en el seu moment al calendari general del procés cap a la independència. La Conselleria de Salut va refusar ahir afegir nous arguments.    

«Estem preparats per tenir una agència que sigui capaç d’unificar tot el cicle del medicament en una sola institució», va afirmar el conseller de Salut, Antoni Comín, el febrer passat, en la presentació de l’avantprojecte del text català. «Aquesta llei neix en el marc competencial actual, autonòmic, sense assumir competències de l’agència espanyola, però ens prepara per assumir aquesta funció completament», va afegir Comín. El projecte de llei aprovat a l’agost recull la principal funció de l’agència espanyola, com és l’autorització de nous medicaments, en aquest cas per al mercat català.

"L'estabilitat política dels països candidats no influirà en l'elecció de l'AEM"

«Catalunya no té competències per a l’autorització de medicaments de manera que la llei catalana, si s’arriba a aprovar, quedarà automàticament sense contingut, serà un mer títol», va afegir Belén Crespo. «La candidatura de Barcelona per acollir l’AEM no perilla per aquest motiu. Tenim del nostre costat tota la legislació comunitària».

Tampoc en el comitè del Ministeri de Sanitat que impulsa la candidatura barcelonina expressen inquietud per aquest tema. «A Catalunya no hi haurà cap 'brexit'», reitera una font de la candidatura. «L’ordenament jurídic espanyol no permet més agències que l’estatal», rematen. 

0 Comentaris
cargando