MISSIVA DES DE LA PRESÓ D'ESTREMERA

Junqueras ungeix Rovira com a relleu per si no és alliberat

El líder d'ERC demana tot el suport per a la seva número 2 en una carta a la militància

Descarta acatar la Constitució com van fer Forcadell i la Mesa a canvi de sortir de la presó

zentauroepp36383043 madrid 22 11 2016 politica acto de apoyo al diputado frances171115130923

zentauroepp36383043 madrid 22 11 2016 politica acto de apoyo al diputado frances171115130923

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Poques coses hi ha més insuportables que les dominicals tardes d’hivern, sobretot des que els partits de futbol ja no comencen, tots, a les cinc. En una d’aquestes tardes, el febrer passat, i al domicili d’Oriol Junqueras, es van arremolinar diversos alts càrrecs d’ERC. El debat se centrava en què fer si l’Estat inhabilitava l’aleshores vicepresident. Faltaven sis mesos per al referèndum, però el caire dels esdeveniments ja enfilava una sanció del líder republicà. Les mirades es van dirigir, totes, i tal com va avançar aquest diari al març, sobre Marta Rovira.

Al final, la realitat ha superat els escenaris del pla de contingència republicà, perquè ni s’esperava que hi hagués tan aviat eleccions ni, tampoc, que Junqueras provés la presó preventiva. Això sí, la situació d’aquí a la campanya electoral que s’inicia el 5 de desembre pot fins i tot variar i permetre que Junqueras estigui al carrer i, per tant, tota decisió que es prengui ara pot ser matisada o rectificada arribat el cas.

SENSE CAP PAS AL COSTAT NI ENRERE

Amb tot, el president d’ERC ha volgut aclarir dubtes abans, fins i tot, que aquests assaltin els seus electors i en una carta a la militància ha assenyalat Rovira com la candidata republicana a la presidència de la Generalitat. No és un ungiment successori. Junqueras no fa ni un pas enrere, ni tan sols al costat, sinó que segueix a primera línia. I si es veu forçat a adoptar el clàssic model PNB, una bicefàlia entre el candidat i el líder del partit, és a causa de les vicissituds judicials del procés.

En aquella reunió a casa de Junqueras, la reacció de Rovira va ser intentar impedir el debat. Per prematur. Mesos després, la número 2 del partit es va avenir a lligar els serrells de l’assumpte, però sempre amb discreció, sense que transcendís.

Ara, des de la presó d’Estremera, Junqueras ha escrit que «va sent hora que en aquest país una dona estigui al capdavant, una dona que no es rendeix (…) tossuda i obstinada, però també dialogant i pactista. Tots al seu costat, no la deixem mai sola. República té nom de dona».

La maniobra de Junqueras, que, mentre tingui el suport familiar, no pensa abjurar de res per poder sortir de la presó, deixa al descobert una cosa que s’intuïa però que no s’havia explicitat. Que ni ell ni Carles Puigdemont seran, amb molta seguretat, al Parlament que es constituirà el gener del 2018. ERC ja té la seva candidata real. ¿Quin és el del PDECat? I més enllà d’això, els republicans reconeixen en la figura del president cessat un motor tractor entre l’electorat independentista. Però, ¿ho serà també el candidat real postconvergent?

ÒRBITES DIFERENTS

És més, a la missiva a la militància, Junqueras situa Puigdemont en una òrbita diferent de la de Rovira, és a dir, a la de la realitat. «S’ha de dir que, en aquestes eleccions, el nostre candidat també és el president legítim, Carles Puigdemont, i el conjunt del Govern». Un president simbòlic, a Brussel·les, i una altra, efectiva, al Palau de la Generalitat.

A la carta, el líder republicà crida també a teixir complicitats amb «aquells que desgraciadament equiparen república i article 155», és a dir, amb l’espai dels comuns. Junqueras accepta que això pot ser «dolorós i incomprensible» per l’«actitud» que mostra aquest espai polític, però que malgrat tot «la mà ha d’estar estesa».

Notícies relacionades

Fonts del partit han negat a aquest diari que la referència de Junqueras es concreti en un pacte postelectoral. «No hi ha res, tot molt verd», assenyala una veu que afegeix que serà impossible dialogar sobre possibles pactes entre partits fins que tots sàpiguen com queden després dels comicis». Amb tot, els republicans afirmen que hi ha poca sintonia, per exemple, amb Ada Colau, sobretot després de la petició d’explicacions que va fer l’alcaldessa de Barcelona als que encara són a la presó o a l’exili, després de l’onada d’autocrítica que ha inundat l’independentisme en els últims dies.  

EN RELACIÓ AMB LA CORRUPCIÓ

Sobre el debat de les llistes, Junqueras repeteix el que va dir als seus col·laboradors la setmana passada. No només la preferència per les tres llistes, sinó també les referències a la corrupció catalana que tant couen en els seus socis, i no obstant adversaris, del PDEcat. «La corrupció a Catalunya també ha fet mal a les files del sobiranisme i ha neutralitzat una carta molt important davant d’aquest Estat», ha escrit.