La DUI trenca el Govern

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va estar a punt de fer un canvi radical en el recorregut de l’independentisme dels últims mesos i convocar unes eleccions autonòmiques sense declarar la independència. De fet, així ho va anunciar a Junts pel Sí (JxSí) al matí al Palau de la Generalitat. I fins i tot va convocar en dues ocasions els mitjans per fer l’anunci formal de cita amb les urnes. Fins que alguna cosa es va torçar i finalment va renunciar als comicis suposadament perquè, sempre segons Puigdemont, el Govern del PP no ha donat garanties que parava l’operació 155, és a dir, la intervenció de l’autonomia de Catalunya.

Altres fonts, del PDECat, van atribuir el canvi de guió a la pressió interna del sobiranisme contra Puigdemont perquè tornés a la via de la declaració d’independència. Avui tot indica que hi haurà DUI, i la millor prova d’això és que Santi Vila, un dels consellers que s’hi ha oposat amb més claredat i que advocava per comicis autonòmics, va presentar la seva dimissió a última hora de la nit. A Twitter, Vila ha argumentat així la seva renúncia: «Els meus intents de diàleg han fracassat. Espero haver sigut útil fins a l’últim minut al president Puigdemont i als catalans».

I és que el pacte entre Puigdemont i l’Estat va estar a punt de concretar-se. I ve de lluny. Els ingredients són els següents: la gran fractura que produiria (o produirà) el 155 sobre l’autogovern, la pressió de membres del Govern i del PDECat perquè Puigdemont convoqués eleccions, i la mediació del lehendakari. Un Iñigo Urkullu que dimecres rebia una delegació d’empresaris catalans en forma de mediadors. I accedia a demanar per correu electrònic a Puigdemont que accedís a no declarar la independència i convoqués eleccions a canvi que el Govern del PP es comprometés, per la seva part, a no fer efectiva l’aplicació de l’article 155 encara que s’acabi aprovant avui al ple del Senat. Les dues parts semblava que accedien a complir amb el principi de pacte.

La nit de dimecres a dijous va ser llarguíssima, amb una altra maratoniana reunió de set hores de Puigdemont amb el seu Govern, JxSí i les entitats sobiranistes. Una cita que arribava precedida –encara que no se sabés públicament– d’aquestes gestions d’Urkullu i del principi d’acord. I de la qual se sortia novament amb la tesi que tot quedava novament obert en canal. És a dir, amb les eleccions com una opció.

Estupefacció

Va ser ahir al matí quan Puigdemont explicava les eleccions a la direcció del grup parlamentari de JxSí. Automàticament, la notícia va generar una notable estupefacció, un esclat d’enuig al si del procés sobiranista. ERC convocava d’urgència la seva direcció per desmarcar-se de la decisió, la CUP muntava en còlera i fins i tot al PDECat diputats com Albert Batalla (alcalde de la Seu d’Urgell) i Jordi Cuminal anunciaven que renunciaven a l’escó i al partit. Un partit que patia una autèntica commoció interna i nombroses mostres d’incomprensió, malestar i sorpresa.

La rectificació, ¿per què?

Després venia la rectificació, a les cinc de la tarda. La pregunta clau per a la història del sobiranisme és: ¿què va passar des del migdia fins a les cinc de la tarda perquè Puigdemont rectifiqués? Segons fonts pròximes al president, la resposta és que finalment el PP no complia la seva part del pacte, no garantia que no s’aplicaria l’article 155 de la Carta Magna. I que la Moncloa es negava a trucar-li per confirmar els punts de l’acord. Altres fonts citaven la pressió sobiranista contra les urnes.

Amb les coses així, Puigdemont compareixia a les cinc i confirmava que havia tingut la intenció ferma de convocar eleccions, però que a canvi no hi havia «cap d’aquestes garanties» que justifiquessin la cita amb les urnes. 

La visió de la Moncloa

Mentrestant, a la Moncloa, les primeres notícies que Puigdemont s’estava plantejant convocar eleccions autonòmiques es van encaixar amb escepticisme. Fonts governamentals van demanar paciència per escoltar l’anunciat discurs del president a la Generalitat, a la vegada que recordaven que Rajoy estava decidit a seguir amb el 155 si Puigdemont no renunciava de manera expressa a la declaració d’independència.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya i article 155: últimes notícies en directe

¿Com es fan les votacions secretes al Parlament?

La compareixença del cap de l’Executiu català mai va arribar i la Moncloa es va reafirmar en la posició que defensa des de dilluns: hi ha d’haver una tornada a la legalitat, claudicació davant qualsevol voluntat de declarar la independència i la desactivació de les anomenades lleis de desconnexió. Sense aquests requisits, el 155 seguirà avançant fins a l’aprovació avui. També l’hi va dir el Govern central al PSOE, que va presentar una tercera esmena al Senat per intentar frenar la intervenció si Puigdemont feia el pas i convocava eleccions. 

Després de descartar les eleccions que ell mateix havia anunciat als seus, Puigdemont tornava a posar el cronòmetre on era 24 hores abans: a prop de la DUI. Una declaració que posava en mà del Parlament. I que JxSí i CUP anunciaven per a aquest divendres: el compliment del mandat de l’1-O. Ahir, Puigdemont deia en privat no confiar en un possible acord final amb el PP i el suport del PSOE, de manera que la lògica porta a la DUI, però al Dragon Kahn sobiranista ja res es pot donar per definitiu.