La justícia, en 'stand by' a l'espera de Puigdemont

Malgrat la divisió de poders, la greu crisi d'Estat que es viu a Catalunya ha conduït que una part substancial del món judicial, és a dir, el Tribunal Constitucional i la fiscalia, es mantingui quiet a l'espera de conèixer quina resposta dona el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al requeriment de la Moncloa perquè aclareixi si va proclamar o no la independència de Catalunya. En altres seus, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o jutjats d'instrucció catalans, els casos oberts segueixen aparentment el seu curs, mentre l'Audiència Nacional es pronunciarà sobre els primers imputats per sedició aquest dilluns, just en el moment en què es compleix el límit perquè el president respongui al Govern central, que avisa que pot desplegar l'article 155 de la Constitució. 

A l'Audiència, la jutge Carmen Lamela prendrà de nou declaració al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Carmen Laplana i els presidents de les associacions independentistes Assemblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots quatre, però sobretot Sànchez i Cuixart, s'hi juguen molt.

Encara que la decisió definitiva no es prendrà fins a escoltar-los i, segons fonts jurídiques, tant des del PP com el PSOE es llancen missatges perquè no s'opti per una mesura excessiva, la fiscalia s'inclina per demanar presó per a tots dos, ja que la sedició es castiga amb fins a 15 anys de presó (més que la integració en organització terrorista). Entén que existeix reiteració delictiva, donat l'ascendent demostrat en les mobilitzacions ciutadanes, i el canvi de seu que van realitzar en plena operació Anubis que podria haver suposat destrucció de proves. Amb aquests elments el ministeri públic pot justificar de sobres aquesta mesura cautelar.

Però, a més, del 'sí' o el 'no' del president dependrà que s'accentuï l'"asfíxia judicial" prevista en el full de ruta del procés independentista intervingut al secretari general de la vicepresidència econòmica de Catalunya, Josep Maria Jové.

Tant la fiscalia com el Tribunal Constitucional segueixen atents els esdeveniments, per si han d'entrar en escena de nou. L'alt tribunal es va avançar als esdeveniments i va anul·lar qualsevol "via de fet" en pro de la independència, però haurà de reaccionar davant noves impugnacions que l'Advocacia de l'Estat o qualsevol partit pugui presentar en aquest sentit.

Querella per rebel·lió

Si la resposta de Puigdemont és afirmativa, la fiscalia es querellarà de nou contra ell. Les fonts consultades donen per consumada la sedició i consideren que existiria una rebel·lió "de llibre", si hagués declarat la independència. L'article 472 del Codi Penal castiga els que "s'alcessin violentament i públicament" per derogar, suspendre o modificar la Constitució; destituir el Rei, o declarar la independència d'una part del territori nacional. Qualsevol d'aquestes tres vies semblen atribuïbles a una declaració d'una república catalana.

El requisit de violència necessari perquè es doni aquest delicte s'entendria ja complert amb la "coactiva" viscuda el 20 de setembre passat en les concentracions que van obstaculitzar la tasca de la comissió judicial enviada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona a realitzar 14 arrestos i més de 40 registres. El que va passar llavors, capitanejat per l'ANC i Òmnium, forma part d'un pla preconcebut encaminat a aconseguir la independència, segons l'últim informe de la Guàrdia Civil aportat a l'Audiència Nacional, que inclou, a més, el que va passar fins a l'1-O.

Tribunal competent

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil acusa la direcció dels Mossos de protegir els organitzadors del referèndum

La Guàrdia Civil denuncia que les protestes van impedir portar els detinguts als registres

El fiscal general de l'Estat s'ha reunit amb els 10 fiscals de Sala Penal del Tribunal Suprem per determinar on presentar la querella. La rebel·lió, penada amb fins a 25 anys de presó, podria correspondre a l'Audiència Nacional, si Puigdemont perdés el fur de suspendre el Govern a l'aplicar-se l'article 155. No obstant, Artur Mas va ser jutjat pel tribunal superior català pel 9-N, malgrat haver deixat de ser president.

Seguint aquest criteri, la nova iniciativa fiscal s'interposaria davant el TSJC, on ja s'investiga el president per desobediència, prevaricació i malversació per haver convocat el referèndum il·legal. Però els experts no veuen desenraonat fer-ho davant el Tribunal Suprem, al ser la rebel·lió un delicte de resultat, els efectes del qual -separar una part del territori- s'estenen a tot l'Estat amb conseqüències econòmiques a tot Espanya.