Catalunya esborra amb comptagotes les empremtes del franquisme

Encara que aviat farà 41 anys que està sota una làpida d'un munt de quilos al Valle de los Caídos, Francisco Franco segueix al carrer. Demà tornarà a Barcelona al damunt del seu cavall com a part de l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà'. La mostra, impulsada contra vent i marea pel govern d'Ada Colau, també inclou la instal·lació davant el Born de l'estàtua de la Victòria, esculpida per Frederic Marès en homenatge al triomf franquista en la guerra civil.

En aquest cas són tan sols dues escultures que s'exhibiran temporalment per reivindicar la memòria històrica i després tornaran a ser recloses. Però el dictador i el seu règim sobreviuen encara avui en el paisatge d'un bon grapat de ciutats i pobles de Catalunya, encara que la majoria d'empremtes solen passar inadvertides per al comú dels mortals perquè formen part de la fesomia quotidiana.

¿Qui no ha vist alguna vegada la famosa placa amb el jou i les fletxes de la Falange que el Ministeri de la Vivenda va incrustar en infinitat de façanes de pisos socials als anys 50 del segle passat? Doncs no fa tant, a penes sis anys, d'aquestes plaques n'hi havia a Catalunya 3.398. I, en total, en carrers, places i façanes d'arreu del país prop de 7.700 vestigis del franquisme7.700 vestigis desafiaven la sempre deteriorada memòria històrica.

Aquella del 2010 és l'única referència fefaent que es té en l'actualitat del nombre de deixalles de la dictadura a Catalunya, i així consta en el pioner cens de simbologia franquista que va elaborar llavors el Memorial Democràtic de la Generalitat. Però la xifra ha quedat molt desfasada gràcies a l'impuls de molts ajuntaments i diputacions, que s'han posat les piles per retirar de l'espai públic els que es troben al seu terme municipal.

EL SÍNDIC PRESSIONA

¿Quants en queden avui? La Generalitat no pot respondre de moment a aquesta pregunta. L'abril passat, el Síndic de Greuges va requerir d'ofici a la Conselleria d’Exteriors i Relacions Institucionals, de la qual depenen les competències en memòria històrica, que actualitzés el cens. Però el departament que dirigeix Raül Romeva addueix que aquesta posada al dia necessitaria d'una partida per finançar-la que preveien els fracassats pressupostos del 2016.

El Síndic també té previst dirigir-se a tots els ajuntaments on resisteixi alguna exaltació del règim dictatorial per exigir-li la seva immediata supressió, en compliment de la llei de memòria històrica. Però aquesta norma, aprovada el 2007 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, conté una aresta que obre la porta a mantenir a la vista de tothom molts símbols.

L'article 15 insta les administracions públiques a eliminar "escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura". Però, tot seguit, matisa que la retirada "no serà d'aplicació quan les mencions siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan hi concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artisticoeligioses protegides per la llei".

Aquesta excepció, que es pot aplicar a esglésies i temples de culte, on persisteixen un bon nombre de referències al franquisme, va portar el Memorial Democràtic a aconsellar que els vestigis que calgués conservar fossin "senyalitzats i contextualitzats", és a dir, que s'adjuntés una explicació històrica de les circumstàncies polítiques en què van ser incorporats al patrimoni. Així es recomanava en el residu franquista més famós (i polèmic) a Catalunya, el monument del riu Ebre a Tortosa, encara que també instava a negociar-ne la possible retirada.

SOLUCIONS A LA CARTA

Una vintena d'entitats, capitanejades per la Comissió de la Dignitat, van reclamar al maig la implicació de la Generalitat per esborrar tot record de la dictadura abans d'un any. En marxa estan, per exemple, els tràmits per demolir el monument del coll del Moro, a Gandesa, un monòlit de pedra de quatre metres d'açada en què, entre les pintades, encara es pot llegir la divisa 'Una, grande y libre'. A Vilalba dels Arcs, el consistori ha decidit tapar la llegenda que hi ha a la creu en honor als caiguts i emprendre una consulta popular, seguint l'exemple de Tortosa, perquè els veïns del poble determinin el seu destí.

Les Terres de l’Ebre són, juntament amb l'àrea metropolitana i les capitals de província, les zones amb més presència de referències a la dictadura. Només a la comarca de la Terra Alta, epicentre de la cruenta batalla de l'Ebre, es comptabilitzaven el 2010 fins a 60 monuments d'exaltació al règim franquista, 23 d'ells a la capital, Gandesa.

Notícies relacionades

Uns 7.700 símbols franquistes sobreviuen a Catalunya 35 anys després

El monument franquista de l'Ebre, en compàs d'espera

Terrassa i Reus van optar per traslladar els seus monuments de punts cèntrics de la ciutat al cementiri per minvar el seu protagonisme sense arribar a eliminar-los. A Olot, la solució va ser incloure a l'escultura, que tan sols recordava els "caídos por Dios y por España", els noms de les víctimes de la repressió franquista.

Però el cert és que viatjant per l'interior de Catalunya encara es poden veure escuts amb l'àguila imperial, plaques dedicades a caiguts i màrtirs franquistes, monuments a major honra de personatges rellevants i divisions de soldats del bàandol nacional, monòlits que commemoren episodis bèl·lics i recorden caiguts en combat, creus que homenatgen màrtirs en recintes funeraris, creus dedicades a la Santa Missió, plaques de façanes de la Delegació Nacional de Sindicats i l'Obra Sindical del Hogar, relleus que mostren iconografies relacionades amb la Central Nacional Sindicalista i plaques que es refereixen a organismes del règim, com la Direcció General de Regions Devastades.