Uns 7.700 símbols franquistes sobreviuen a Catalunya 35 anys després

35 anys després de la mort de Franco, uns 7.700 símbols que recorden el seu règim dictatorial encara perviuen en carrers, places i façanes de Catalunya. La Generalitat ha presentat avui el primer cens oficial de vestigis del franquisme, que xifra en 3.647 els símbols trobats fora de Barcelona, i que se sumen als prop de 4.000 que es va localitzar l'ajuntament de la capital catalana en un estudi similar. L'àrea metropolitana, les capitals de província i les Terres de l'Ebre són les zones amb més presència de referències a la dictadura.

La immensa majoria dels símbols trobats (93%) són les famoses plaques del Ministeri de la Vivenda amb la icona del jou i les fletxes, emblema del règim franquista. No obstant, encara queden 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 28 tombes i làpides, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament amb el règim de Franco. Comptant Barcelona, ja s'han estudiat 186 municipis catalans, que representen al 81% de la població. Tots els vestigis han estat catalogats i es poden consultar, amb fotos incloses, a la pàgina web http://memorialdemocratic.gencat.cat.

L'Hospitalet, Lleida, Reus i Banyoles

Per municipis, els 10 que tenen més símbols identificats, sense comptar Barcelona, són l'Hospitalet de Llobregat (426), Lleida (358), Reus (227), Banyoles (202), Girona (195), Tarragona (192), Sabadell (176), Palamós (172), Figueres (133) i Cornellà de Llobregat (128).

Descomptant les plaques de vivenda, la comarca que concentra més nombre de vestigis és la Terra Alta. S'han comptabilitzat fins a 60 monuments d'exaltació al règim franquista. Els experts ho atribueixen al fet que es tracta de la zona que va protagonitzar un dels capítols més cruents de guerra civil, la batalla de l'Ebre, i que per això el franquisme va voler deixar empremta en el seu afany propagandístic sobre els vencedors i vençuts en la contesa.

Escuts, plaques i monuments

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Entre els símbols més representatius que encara perduren a Catalunya hi ha escuts amb l'àguila imperial, plaques dedicades a caiguts i màrtirs franquistes, monuments dedicats a personatges rellevants i divisions de soldats, monuments dedicats a episodis bèl·lics i caiguts en combat, creus dedicades a màrtirs en recintes funeraris, creus dedicades a la Santa Misión, plaques de façanes de la Delegación Nacional de Sindicatos i l'Obra Sindical del Hogar, relleus que mostren iconografies relacionades amb la Central Nacional Sindicalista i plaques que es refereixen a organismes del règim, com la Dirección General de Regiones Devastadas.

El Memorial Democràtic proposa la retirada de la majoria d'aquests vestigis o, en alguns casos, la senyalització mitjançant referències que expliquin el context en què van ser incorporats al patrimoni. A més, la Generalitat facilitarà les actuacions de substitució de les plaques i monuments a través de la convocatòria d'ajudes a la recuperació del patrimoni memorial, així com subvencions a les comunitats de propietaris que vulguin retirar gratuïtament les plaques de façanes amb el jou i les fletxes o altres símbols de la dictadura.