El monument franquista de l'Ebre, en compàs d'espera

D’aquí unes setmanes haurà passat mig any des que 8.464 votants, el 29,7% del cens, van participar en una de les consultes ciutadanes més controvertides de les convocades per un ajuntament català. Amb la polseguera calmada cinc mesos després de la votació que va indultar el monument franquista de Tortosa, el monòlit segueix impassible contemplant el pas del riu Ebre i pendent d’una «reinterpretació» a ulls d’alguns, impossible. 

El govern municipal (CiU i ERC) es dóna el termini de la resta de mandat per executar-la. Podria arribar abans la sentència d’un jutjat de Tarragona que ha admès a tràmit una demanda perquè el monòlit sigui retirat de l’espai públic.

Per a alguns, va ser cinisme sotmetre el futur d’un monument franquista a un exercici de democràcia participativa. El govern local va demanar respecte al pronunciament del poble, que va preferir pel 68,3% dels vots l’opció que plantejava «reinterpretar i contextualitzar» aquest símbol, el més gran del franquisme a Catalunya, davant l’alternativa proposada en aquella consulta, que era retirar-lo i museïtzar-lo.

Avui no hi ha cap acció ni pistes per part del govern tortosí que permetin silenciar una de les crítiques de base plantejades pels contraris a aquella consulta, la dels que sostenen que no hi ha reinterpretació possible d’un símbol del franquisme i que només pot retirar-se de l’espai públic. Una postura que el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Plàcid Garcia Planas, va traslladar a l’alcalde Ferran Bel, en una recent reunió a Tortosa.

QUEDEN DOS ANYS I MIG

El regidor es va limitar a afirmar fa unes setmanes que treballen «de forma discreta». Bel ja va advertir que el compliment del resultat de la consulta no serà immediat. Es va marcar de termini el del seu mandat i queden dos anys i mig . Abans s’hauran d’haver resolt els dubtes sobre la propietat del monument que Franco va erigir al mig del riu Ebre per a glòria dels victoriosos de la batalla de l’Ebre.

Bel va apuntar el Govern de l’Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. L’organisme de la conca confirma que el propietari no és ell, i de fet conserva la petició d’autorització de la construcció, de la Junta promonument de la Batalla de l’Ebre, els membres de la qual no figuren en el document.

Notícies relacionades

Catalunya esborra amb comptagotes les empremtes del franquisme

La memòria de Manuela Carmena

«Com més triguin a actuar, millor», assenyala Ester Baiges, portaveu de la Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa. «Mentrestant, qui sap si pot aprovar-se una llei catalana coherent que aclareixi que s’han de retirar els símbols franquistes sense més ni més», apunta. L’actual indulta aquells en els quals concorren raons artístiques, arquitectòniques o artísticoreligioses protegides legalment.

En la llei de memòria històrica actual, però, es fonamenta la demanda de l’advocat Eduardo Ranz, admesa a tràmit pel jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, que en el seu article 15.1 obliga les administracions públiques a «prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura». El demandant espera que el jutge dictamini la retirada del polèmic monument abans que l’Ajuntament de Tortosa hagi mogut un dit per a la seva «reinterpretació».