Homs i Batet anuncien actuacions legals pel 'Fernándezgate'

Els candidats de CDC i el PSC a les eleccions generals, Francesc Homs i Meritxell Batet, en el debat Primera Plan@ d'EL PERIÓDICO, han coincidit a anunciar possibles accions legals per l'escàndol del 'Fernàndezgate' (les converses entre el ministre i el director de l'Oficina Antifrau per, presumptament, trobar casos de corrupció vinculats al sobiranisme). 

Homs ha anunciat que encara ha d'acabar de "pair" el que ha passat, i també Batet s'ha mostrat escandalitzada i avergonyida. El cap de llista convergent ja ha concretat que el seu partit actuarà "presentant querelles, perquè la intuïció em diu que un ministre de l'Interior no té al seu abast recórrer als poders que li atribueix la llei per anar contra un adversari. En un estat de dret això és il·legal". Batet, per la seva part, ha apuntat que el PSC actuarà contra el director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, per haver acusat els socialistes de filtrar la conversa amb el ministre. "Ell es va desmentir però ho va fer [acusar el PSC]. Per això el que fem és estudiar tota acció legal que puguem posar en marxa perquè pot ser constitutiu de delicte".

UNA COMPARACIÓ POLÈMICA

Era previsible que els dos candidats sí que s'embranquessin en l'agenda sobiranista, però el nivell de discrepància ha arribat fins i tot a murmuris de desaprovació a la sala (per part dels convidats socialistes) quan Homs ha comparat l'actitud del ministre Fernández Díaz amb la del líder del PSOE Pedro Sánchez respecte al procés català. Ho ha dit quan Batet li ha qüestionat que CDC sàpiga on es troba actualment respecte a l'anomenat full de ruta. "Hi ha senyors al Ministeri de l'Interior i el secretari general del PSOE que saben on som”, ha respost Homs, i Batet ha replicat que aquesta comparació li semblava una mica "lletja". Homs ha precisat que el ministre i el líder socialista usen "mètodes diferents".

Batet ha sigut contundent respecte a les diferents modalitats de ruta independentista, "no sé on està Convergència, si amb el referèndum, la declaració unilateral, si es produirà abans o després de la desconnexió, si serà abans o després dels 12 mesos, no sé on som per part de la seva formació política”. Homs ha qualificat de "retòrica" aquesta crítica i ha assegurat que el referèndum acordat sempre ha sigut una opció que CDC té sobre la taula, però en cas contrari seguirà endavant el pla de desconnexió.

¿REFORMAR LA CONSTITUCIÓ?

Batet ha defensat la reforma constitucional, i Homs, el referèndum i la via sobiranista, i ha preguntat a la candidata socialista si obtindrà dues terceres parts dels vots de les Corts per al referèndum. "És menys difícil que celebrar un referèndum impossible", li ha respost la candidata socialista, que ha afegit que "és més fàcil seure, parlar i arribar a acords que ens condueixin a aquestes dues terceres parts". "Amb el PP, amb Ciutadans...", ha subratllat el cap de llista convergent.

Respecte a la política d'aliances, Batet ha deixat clar que el PSOE no compta amb CDC i ERC per a l'eventual formació del Govern i l'estabilitat al Congrés. "No és raonable que les forces que no tenen un projecte per a Espanya sostinguin aquest Govern", ha aclarit. Homs ha contestat que "diumenge obrireu la porta i veureu la realitat, nosaltres no ens aixecarem de la taula". Batet també ha mostrat disposició al diàleg.

SENSE "CANVI DE CROMOS"

En el debat ha quedat clar que és altament improbable que tots dos partits es puguin recolzar al Congrés i al Parlament. "Si em planteja si hi ha possibilitat de canvi de cromos, sincerament no", ha afirmat Homs. Batet ha aclarit que només hi hauria diàleg "si Convergència renuncia a la desconnexió en 12 mesos, renuncia al procés en el cercle en què estem i vol contribuir a la governabilitat d'Espanya, torna a tenir un projecte per a Espanya i hi ha un canvi de rumb”.

UTILITAT DEL REFERÈNDUM

Batet i Homs han discrepat de la utilitat d'un referèndum per a la qüestió catalana. La candidata socialista ha discrepat d'aquesta via: "“Els referèndums a vegades estan molt bé i a vegades no aporten solucions definitives, alguns no proposen ni resolen res, en el cas de Catalunya el problema el seguiríem tenint, hem de millorar el marc, renovar un pacte de convivència, un contracte que va ser exitós entre Catalunya i el conjunt d'Espanya”. Homs ha contestat que algun referèndum, com el de l'Estatut, "no resol res", però ha subratllat que l'instrument en si és positiu. I ha marcat distàncies: "Vosaltres persistiu en la idea de reformar Espanya, nosaltres apostem per un Estat propi" per a Catalunya. I s'ha decantat per celebrar un referèndum d'autodeterminació, i li ha recordat a Batet que el PSC sí que apostava per una consulta.

EL PP I LA CUP

Notícies relacionades

Rajoy afirma que la gran coalició amb el PSOE ajudaria a "resoldre" la qüestió catalana

Girauta i Fernández Díaz es retreuen les seves "pinces" amb Podem i el PSOE

Batet ha atacat a Homs pels pactes amb el PP en qüestions com la reforma laboral, la llei d'estabilitat pressupostària i l'amnistia fiscal. Homs ha replicat que la llei d'estabilitat és conseqüència de la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP. Però Batet no s'ha quedat aquí i ha atacat el Govern per buscar l'estabilitat només amb la CUP al Parlament i no haver aconseguit aprovar els seus primers pressupostos. "Han decidit tenir com a socis ERC i la CUP mirant només a la meitat de l'hemicicle, però no aniria malamant parlar amb l'altra meitat, estan governant per a la meitat dels ciutadans”. Homs ha replicat que si és així el PSC tenia l'ocasió de facilitar la tramitació dels pressupostos del Parlament, una referència replicada des del públic assistent per part del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha afirmat que el Govern no va trucar als socialistes per negociar.

REFORMAR ESPANYA

El debat ha acabat amb un últim intercanvi de retrets. Batet ha afirmat, respecte a l'actitud incrèdula d'Homs sobre la possibilitat d'una reforma constitucional i el paper del PSOE, que "el problema no és Espanya, és el PP". I el candidat convergent ha replicat que "¿el PP o el Defensor del Poble?, que alguns sabem llegir, i el recurs duríssim contra l'Estatut va ser el del Defensor del Poble".