El tic-tac de Colau

Hi regnen l'optimisme i la tranquil·litat perquè les converses flueixen en bona direcció. No hi ha esculls insuperables sobre la taula perquè Barcelona en Comú (BC) se sumi al pacte segellat a l'estiu entre Podem, ICV i EUiA i concorrin amb una candidatura conjunta a Catalunya el 20-D. Però aquesta tarda els actors que han teixit els primers llaços de la negociació durant setmanes encreuaran els dits.

Les hosts d'Ada Colau han de decidir en plenari fins on volen implicar-s'hi. És l'únic punt en l'ordre del dia i l'alcaldessa hi serà per defensar la seva proposta d'unir-se a Podem, convençuda que els ajuntaments del canvi necessiten a Madrid un Govern que els recolzi. En bona mesura, la decisió dependrà de la capacitat de persuasió de Colau sobre els seus, que no admet demores, perquè el tic-tac electoral ja és una carrera contrarellotge. Les coalicions tenen fins al 6 de novembre, i abans, han d'assolir acords programàtics i elaborar una llista.

Ahir a Barcelona es van reunir representants de Podem i BC per avançar. L'hermetisme és absolut. Ningú està disposat a posar en risc una candidatura que veuen com un revulsiu per a les eleccions generals, especialment després del fracàs de Catalunya Sí que es Pot el 27-S. Ni tan sols la crisi que viu Podem sembla delmar les possibilitats que es forgi la llista unitària. Ahir es va saber que set membres de la seva direcció a Catalunya han presentat la renúncia, després de la dimissió dissabte de la secretària general, Gemma Ubasart.

La soledat municipal

I mentre decideixen què fer a Madrid, BC s'acosta tant com pot a ERC. No és fàcil per a cap de les parts, que han de fer equilibris. Un dels membres destacats de BC confessava al juny, durant les negociacions per a la investidura d'Ada Colau, que ERC «demana molt». Tant va demanar que fins i tot va aconseguir que l'alcaldessa es reunís amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium abans de convertir-se en primera regidora i els prometés que aniria a la Meridiana a la Diada, cosa de la qual després es va desdir.

Aquella mateixa sensació és la que envaeix ara els acabats d'arribar a l'Ajuntament de Barcelona: els republicans sempre en volen més. La sintonia entre la candidatura de confluència barcelonina (en la qual participen Guanyem Barcelona, ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent) i ERC és ben visible des de fa setmanes. En les comissions, els plens, les preguntes, peticions, declaracions…

Retirada simbòlica de suport

El seu cap de files, Alfred Bosch, acostuma a moderar les seves crítiques en públic i ell i els seus regidors van molt en compte de posar en relleu les discrepàncies. Només la tebior de Colau a l'abstenir-se en el ple d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a principis de setembre, va servir perquè l'excap de cartell al Congrés de Diputats se sulfurés i anunciés que retirava el suport simbòlic que al seu dia li va donar el seu grup per investir-la.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Després d'aquell gest grandiloqüent fet a tres setmanes escasses del 27-S, les relacions entre BC i ERC s'havien mogut igualment entre la simpatia mútua i l'espera d'esdeveniments. Si bé és veritat que tant Colau com la seva mà dreta, el primer tinent d'alcalde de Presidència i Economia, Gerardo Pisarello, sempre truquen primer als republicans, el dubte és fins a quin punt la política catalana i la conjuntura de les generals condiciona la governabilitat de la capital catalana.

Fins aquesta setmana. Mentre la constitució del Parlament segueix en l'aire, l'alcaldessa s'ha reunit amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per explorar acords. Els republicans adverteixen que no va sortir res en ferm de l'acord, que va ser pura cortesia perquè encara ni es coneixien. Però a BC tenen urgencia d'un pacte, en el qual no saben si podrà encaixar el PSC, i que la seva voluntat és portar-lo a terme al més aviat possible per deixar de patir derrotes en el ple.