Pou contra la balena

No l’anomeneu Ismael si de cas anomeneu-lo Ahab o millor encara, Josep Maria Pou. L’actor està acostumat als personatges bigger than life, així que aquest capità amb cama de fusta i fixació perpètua per una balena blanca que el portarà a la mort (o que és la mort mateixa) és només la tercera estació en una escalada interpretativa per la seva ambició escènica. Pou va ser el rei Lear, també Orson Welles i ara recala en Moby Dick, el clàssic proteic de Herman Melville que tothom coneix i tan pocs han llegit. Ho explica com un cim, un tour de force.

El muntatge dirigit per Andrés Lima amb adaptació de Juan Cavestany s’instal·la al Teatre Goya a partir de divendres i tindrà la seva estrena oficial el dia 29. Promet espectacularitat audiovisual, efectes especials (la cama postissa del capità està dissenyada per l’equip DDT SFX que va guanyar un Oscar per El laberinto del fauno) i màgia teatral de la de tota la vida. Paradoxalment, el repartiment es resumeix en tres actors.

Pou, és clar, però també Jacob Torres i Oscar Kapoya, que encarnen ells sols la resta de la tripulació del Pequod, el vaixell maleït. Trobem el narrador Ismael, el primer oficial Starbucks (sí, com la cadena de cafeteries) o l’insignificant Pip, entre molts d’altres. I una altra reducció al que és essencial, en tan sols una hora i mitja Lima i Cavestany han aconseguit liofilitzar, en castellà, l’impressionant metratge original.

La idea de muntar Moby Dick, una muntanya que en el seu moment van escalar dos monstres teatrals com Orson Welles –un altre cop ell– i Vittorio Gassman, va partir d’un vell desig del productor de Focus David Martínez que veia en Pou el millor Ahab possible. 

«Aquest és un muntatge de productor», recalca Pou, que fa 12 anys que s’està pensant aquesta proposta que ara es concreta i que arriba en un dels seus moments més dolços perquè l’octubre d’aquest any celebrarà els seus 50 anys en la professió. Als vint i tants va ser un infermer ben plantat amb el tors nu que, sense ni una frase, dominava els bojos de Marat-Sade, el llegendari muntatge d’Adolfo Marsillach.

A Ahab l’actor veu «el personatge que Shakespeare es va oblidar d’escriure» i per això l’aborda en gran amb aquella característica sobrehumana que tenen alguns personatges del britànic. «Ahab exigeix que comencis la funció amb el màxim de revolucions a què pot arribar un bòlid i es manté així fins al final, sense defallir per arribar el primer a la meta». I per més complicació, ha de mantenir aquesta intensitat durant tota la funció amb una pròtesi de fusta. «Col·locar-me-la és tota una cerimònia prèvia a la funció i quan ho fan sempre penso que no podré caminar. Però després tot es posa en marxa, em deixo arrossegar per la bogeria d’Ahab i no me n’adono».

Sabut és que Moby Dick és una novel·la de novel·les: una història d’aventures, un tractat sobre les balenes, un estudi filosòfic, una tragèdia, una paràbola religiosa... Cavestany ha optat per bandejar el seu vessant aventurer, aquella que degudament rebaixada, col·locava el llibre a les biblioteques infantils, i s’ha centrat en els seus aspectes més abstractes i obscurs, els més importants per a ell. «He volgut ficar les mans al fang del llibre, travessar l’experiència mistico-filosòfica d’un llibre estrany amb quatre protagonistes: Ismael, el narrador que va desapareixent de mica en mica, el torturat Ahab, la balena que es manté oculta fins al final i el mateix Melville de qui no deixem de sentir la veu en tota la novel·la».

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Lima, el seu director, concep el muntatge com una mena d’oratori. Un oratori amb tres actors que beu directament de la Bíblia, així que ningú vagi al Goya pensant que es trobarà amb el tecnicolor d’aquella pel·lícula de Huston (on per cert Orson Welles, un altre cop ell, tenia un paperet). «És la història d’una obsessió –explica Lima– i tot s’explica a través dels ulls d’Ahab, dictador i heroi alhora. L’embogit personatge navega en un mar bíblic dominat per un Déu venjatiu, però en certa forma, camina cap a la llum, cosa que el fa profundament humanista».

EL MIRACLE 

I en aquella llum (atenció, espòiler), Ahab troba el final en forma de balena blanca. ¿Com resoldrà el muntatge aquest duel final? ¿Veurem la balena? Possiblement no, però sentirem la seva presència. Tuls i imatges portaran a escena el cetaci albí que per a Ahab, i en paraules de Lima, «és una imatge plena de sang i d’ulls, en cap cas realista». En tot cas, l’equip espera que aquella emoció per a l’espectador es tradueixi en la lectura d’un clàssic del qual el crític Harold Bloom va dir que «no era un novel·la sinó un miracle» i del qual Borges, un dels seus principals valedors, assegurava que «pàgina a pàgina usurpava la mida del cosmos».