S'editen dos relats policíacs que Terenci Moix va escriure amb pseudònim

La màscara més rara de les moltes que es va col·locar Terenci Moix és la d’autor de novel·la negra. I si és pràcticament desconeguda en la seva biografia és perquè, quan es va dedicar a aquesta tasca, al gènere l’anomenaven delladres i serenos. Terenci en va escriure dues,Besaré tu cadáver iHan matado a una rubia, novel·letes a duro, amb paper ínfim i poques pretensions, que es venien a sacs als quioscos, ajudaven a passar la imaginària a la mili i s’intercanviaven els diumenges al Mercat de Sant Antoni. Durant anys, Terenci, que en realitat es deia Ramón, no va voler recordar que ell també havia estat Ray Sorel –el pseudònim estranger era obligat per a aquesta literatura modesta–. Quan algun amic recuperava els llibrets, «oblidats, no pas maleïts», en un llibreter de segona mà, recordant-li la seva vergonyant existència, tirava pilotes fora. «Sois beau et tais-toi» (sigues guapo i calla) va ser la dedicatòria que li va escriure al seu amic, el dramaturg Pedro Villora, quan es va presentar amb una d’elles.

Ara, quines coses, aquelles novel·les barates es presenten en un sol volum de tapa dura cortesia de Planeta, edició de la seva germana Ana María Moix, pròleg de luxe de Pere Gimferrer i banquet. La celebració, al més pur estil de l’autor, va reunir (gairebé) tots els seus amics a Casa Leopoldo. Hi havia Ana María Moix, Enric Majó –la seva parella sentimental durant 14 anys–, Sergi Schaaff, Romà Gubern, Ana María Matute, Rosa Regàs, Elisenda Nadal, Pedro Villora i Boris Izaguirre. Amb tot, cap d’ells podia aixecar l’acta notarial del Terenci (llavors Ramón i il·lustre desconegut) que el 1963 i 1964 va escriure aquestes novel·les «animat per les ganes de començar a ser publicat», segons Villora. L’única capaç de recordar aquells temps, Maruja Torres (aleshores, María Dolores), va causar baixa.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

«Va ser un altre Ray, Rai Ferrer, qui dos anys després de la mort de Terenci em va portar una de les dues novel·les que jo llavors no tenia, i vaig pensar que no era un bon moment per valorar-les perquè no podria ser objectiva. Cinc anys més tard segueixo sense ser-ho, però per fi m’he decidit a publicar-les», explica la germana.

Gimferrer, però, ha sabut trobar flors al fang: «Les millors qualitats del narrador, les que farien d’ell un escriptor irrepetible, són aquí», escriu. Ja ho intuïa el mateix Terenci que va inventar aBesaré tu cadáveruna Roma imaginària estildolce vitai que a les seves poc precises memòries relatava com les novel·les roses que va intentar escriure –¿potser aquestes?– a l’editor de torn li recordaven un«totxode Thomas Mann».