Gestionar la revolució del turisme

Vivim un moment sense precedents en què l'abaratiment del transport i l'esclat de les tecnologies de la informació han revolucionat la manera de relacionar-nos i de viatjar, i han provocat múltiples efectes per a la societat, per a l'economia i per a les ciutats, ja que les destinacions urbanes són de les preferides per la nova tipologia de viatgers. Els guanyadors d'aquest nou escenari seran aquells que sàpiguen aprofitar les oportunitats que això suposa fent una bona gestió que eviti o minimitzi els inconvenients i els riscos que també comporta. I preservant sempre el que és més valuós: l'autenticitat de les destinacions i la qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen.

El món s'ha fet molt petit. El 2016 un total de 3.500 milions de passatgers es van desplaçar en avió. Per primera vegada a la història de la humanitat és possible i assequible per una significativa porció de la població, almenys una vegada a la seva vida, viatjar gairebé a qualsevol part del planeta. Es tracta d'un procés de democratització i popularització dels viatges mai vist. El fet de viatjar ha passat de ser una oportunitat a ser quasi un dret.

Viatjar, de fet, és el nou paradigma. Viatgem per desconnectar de la rutina, per reinventar-nos o per gaudir del temps lliure que s'escapa de les mans a casa amb les obligacions diàries. Les vacances són gairebé sagrades en un temps on prima la producció i l'esforç constants. Les noves tecnologies, conjuntament amb l'efecte de les xarxes socials, han escampat en l'imaginari col·lectiu les icones globals que desitgem conèixer per viure-les en primera persona.

Però no totes les persones que viatgen són turistes. Es pot veure molt clarament a les ciutats, que són les noves catedrals del coneixement i que atrauen persones de tot el món que volen formar-se en les seves universitats; investigadors i científics que busquen l'entorn adequat i una multiplicitat de perfils que van des de creadors fins a joves emprenedors, passant per usuaris de serveis amb prestigi. Les ciutats s'han convertit en grans incubadores de coneixement per on flueix informació i d'on sorgeixen les oportunitats. I, és clar, una munió de professionals i d'homes i dones de negocis que cerquen la millor localització per tancar tractes i per reunir-se amb els seus col·legues. Tenim una societat que es belluga constantment i una competència mundial per atraure l'interès d'aquests nous ciutadans globals. El viatger d'avui no té un únic període de vacances. Viatja dues, tres o més vegades l'any, per motius personals, professionals o de lleure, i escull sovint les ciutats per impregnar-se de coneixement i de la vida en elles. Busca testar com viuen els ciutadans locals, tenir les seves experiències i conèixer no només les grans obres artístiques, sinó també els detalls del lloc on van ser concebudes. Busquen cada vegada més l'experiència única. S'allunyen de la figura del turista per esdevenir ciutadà del món.

Un 9,8% del PIB mundial

L'anomenada activitat turística representa el 9,8% del producte interior brut (PIB) mundial i genera un de cada 11 llocs de treball. Es calcula que el 2030 hi haurà al món un total de 1.816 milions de desplaçaments turístics. Les noves generacions de joves (els mil·lennials, nascuts després del 1980, que són 2.500 milions de persones al tot el món) ja estan transformant aquesta important indústria amb la seva nova aproximació al concepte de viatges (ús intensiu d'informació a través dels smartphones i cerca d'una major sensació de realitat i autenticitat en les destinacions). Són ja ciutadans globals.

La velocitat és un dels signes distintius del moment actual. Els usuaris, els clients, els viatgers ho volen tot ràpidament. Es parla en termes de viralitat i ja no de velocitat o desenvolupament. L'aeroport, el tren d'alta velocitat, els ports i les carreteres són les artèries principals d'aquest flux i el seu dinamisme és un reflex d'aquesta gran onada. Comptar amb nexes de comunicacions de primer nivell i molt competitius és fonamental, però també ho és que estiguin integrats en l'estratègia de turisme de cada territori.

Hem d'incorporar tota aquesta realitat en el nou discurs de les ciutats que, com Barcelona, són objecte de l'interès de persones de tot el món. Al segle XXI, les grans metròpolis han substituït la indústria clàssica manufacturera per indústries netes i serveis adreçats a les persones. Hem substituït els vells telers per la licra i els teixits intel·ligents. Els àtoms pels bits.

El turisme ha pres una nova dimensió; actua com a catalitzador i dinamitzador de noves activitats, i aconsegueix afavorir tant l'empenta de joves emprenedors amb un perfil molt tecnològic com la reinserció laboral de persones que han patit més a causa de la dura crisi econòmica a Occident. L'atractiu que pot generar una ciutat ajuda al desenvolupament de tota la seva àrea d'influència, i multiplica les oportunitats per als seus ciutadans.

Som la primera generació que debat sobre el turisme urbà. Les grans ciutats arreu de món debaten sobre la gestió del nou viatger i dels efectes de la seva petja sobre el territori. Les empreses hi tenen una responsabilitat social i cal una aposta clara i inequívoca per la cultura i sostenibilitat.

Valentia i discurs realista

Notícies relacionades

Entre el mannà i la maledicció

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

La clau és, sempre, el diàleg. Diàleg per definir la nova dimensió de la ciutat, per tenir en compte els seus ciutadans i evitar visions excloents, incorporant noves eines com podria ser una carta de drets i deures del ciutadà temporal. Tots som, hem estat o serem turistes o, si ho preferim, viatgers. Millor: ciutadans. I ja no existeixen portes ni fronteres per aïllar-nos. La convivència ha de ser un principi global. Les ciutats que ho entenguin i ho gestionin amb respecte per a tots seran les guanyadores. Cap ciutat que vulgui ser alguna cosa o influir en el futur podrà serà igual com era fa 25 anys.

Ens cal valentia coratge i fer construir un discurs realista des de totes les bandes (locals i visitants) per evitar qualsevol tipus d'abús i, al mateix temps, per aconseguir que els ciutadans de Barcelona, que ens sentim tan orgullosos de la nostra ciutat quan viatgem, també puguem projectar aquest sentiment a casa i en tot moment.