DRETS HUMANS

La líder birmana San Suu Kyi qualifica de "terroristes" la minoria rohinya

La Nobel de la pau acusa l'ètnia musulmana perseguida de difondre "desinformació"

monmartinez39974401 myanmar state counselor aung san suu kyi talks during a news170906111736

monmartinez39974401 myanmar state counselor aung san suu kyi talks during a news170906111736 / SOE ZEYA TUN

2
Es llegeix en minuts

La líder de facto del Govern birmà i Nobel de la pauAung San Suu Kyi, ha trencat el seu silenci per referir-se a la minoria rohinya com a "terroristes" i acusar-los de difondre un "iceberg de desinformació" durant l'onada de violència que viu aquesta ètnia musulmana a l'oest del país des de fa gairebé dues setmanes. En els enfrontaments ja han mort 414 persones i 172.000 han sigut desplaçades.

En el seu primer comentari des de l'assalt perpetrat pels insurgents de l'Exèrcit de Salvació Rohinya d'Arakan (ARSA), Suu Kyi ha acusat els rebels, que igual que l'Exèrcit qualifica de "terroristes", de dividir les comunitats del país.

En una conversa telefònica amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, la dirigent birmana va assenyalar que la "calculada" campanya de desinformació serveix "per promoure els interessos" del grup armat que combat l'Exèrcit a l'estat Rakhine (antic Arakan), on viuen 1,1 milions de musulmans de l'ètnia rohinya.

"Sabem molt bé, millor que la majoria, què significa la privació dels drets humans i la protecció democràtica. Ens assegurarem que totes les persones del país siguin protegides, així com els seus drets a defensa humanitària, social i política", va dir, d'acord amb la transcripció oficial publicada avui per la seva oficina.

Suu Kyi, guardonada el 1991 amb el premi Nobel de la pau, i el Govern birmà han sigut criticats amb duresa per països de majoria musulmana, activistes pro drets humans i les Nacions Unides davant la falta de solucions per a la situació de desemparament que viuen els rohinya, a qui les autoritats locals neguen la ciutadania.

El secretari general de l'ONUAntonio Guterres, va expressar la vigília la seva preocupació que la recent escalada de violència que viu Birmània (Myanmar) pugui derivar en una "crisi humanitària".

Per quart dia consecutiu, centenars de persones es van manifestar a les portes de l'ambaixada de Birmània a Jakarta per demanar el final del conflicte entre els ciutadans musulmans i la majoria budista.

Fugir a Bangla Desh

Des del 25 d'agost, quan es van reiniciar els enfrontaments, almenys 146.000 rohinyes han arribat a Bangla Desh fugint de la violència a l'oest de Birmània, segons xifres de l'ONU.

Notícies relacionades

La Unió Europea va exigir dimarts ple accés sense restriccions de l'ajuda humanitària per als rohinyes i va demanar la fi dels abusos contra aquesta minoria. No obstant, segons la transcripció publicada, Suu Kyi no va fer menció durant la conversa a l'èxode de rohinyes a territori bangladeshià.

Més d'un milió de rohinyes viuen a Rakhine víctimes d'una creixent discriminació des del brot de violència sectària del 2012. Les autoritats birmanes no reconeixen la ciutadania als rohinyes, els consideren immigrants bengalins i els imposen múltiples restriccions, inclosa la privació de moviments.