El dia en què Merkel es va commoure

Alemanya ja no és el que era. Més enllà d'un eslògan nostàlgic utilitzat pels populistes islamòfobs, aquest clam també és una constatació de com ha canviat aquest país en només un any. En el seu primer aniversari, l'"Ens en sortirem" ('Wir schaffen das') esgrimit per la cancellera Angela Merkel per defensar la seva obertura de portes als refugiats viu els seus moments més difícils, culpat d'haver sacsejat la tranquil·la societat alemanya i d'haver exacerbat les diferències polítiques al país.

La nit del 4 de setembre del 2015, fa just un any, Merkel es va trobar davant la decisió més transcendental dels seus gairebé 11 anys al capdavant d'Alemanya quan milers de persones que fugien de la guerra es van amuntegar a les portes d'Europa. Amb la dramàtica imatge d'Aylan, el nen sirià mort a les costes turques, encara a la retina, la cancellera va respondre amb l'altura de mires d'una estadista i va obrir la porta als refugiats, que, tancats, intentaven escapar-se d'Hongria. “Angela està al costat correcte de la història”, va assegurar en un gest de suport el president nord-americà Barack Obama. Per un moment, Merkel va deixar de banda el seu tradicional pragmatisme i va actuar commoguda seguint els valors de caritat cristiana que el seu pare, un pastor luterà, li va inculcar. Però el que per a ella i molts alemanys va ser un gest d'humanitat per a altres va ser una traïció a la pàtria.

La primera punyalada a Merkel va venir de les seves mateixes files. Els conservadors de Baviera (CSU), partit germà de la CDU, han criticat reiteradament el seu líder, i li han demanat limitar l'arribada de refugiats. Això ha forçat la cancellera a fer equilibris polítics i a endurir les condicions d'asil sense abandonar la seva posició inicial. Aquesta constant picabaralla ha desgastat les opcions electorals de la coalició, que no para de perdre pes a les enquestes, i fins i tot les de Merkel, que ha passat de ser un tòtem intocable a haver de prorrogar fins a l'any que ve la seva decisió de presentar-se a un quart mandat.

ULTRADRETA EN AUGE

El gran vencedor polític d'aquesta crisi ha sigut el partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD). Auspiciada pel moviment islamòfob Pegida, la formació populista ha passat de ser un reducte marginal a posicionar-se com una de les principals alternatives de poder a l'establishment. Les seves aspiracions al vot nacional han saltat del 3% al voltant del 13% quan falta un any per als comicis.

Servint-se d'una retòrica bel·ligerant contra els refugiats musulmans i l'elit política europea i de Berlín, AfD ha sabut canalitzar el creixent escepticisme dels alemanys. Les agressions sexuals de la nit de Cap d'Any a Colònia, protagonitzades majoritàriament per estrangers del nord de l'Àfrica, van ser un regal per a una ultradreta que, juntament amb els atacs terroristes, els va utilitzar per catapultar-se. A falta de dues setmanes per a les eleccions a Berlín, els populistes segueixen utilitzant aquesta estratègia i demanen el vot de la capital per “defensar-se” d'una suposada agressió islamista.

Recolzant-se també en la cada vegada més visible divisió entre els conservadors, el partit populista va criminalitzar els refugiats i va assegurar que l'arribada faria tremolar l'Estat del benestar en un clar gest de por per captar el vot de la classe mitjana alemanya. Les urnes van respondre al temor i al març AfD va obtenir uns resultats històrics als estats de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt que la van situar amb opcions real al poder.

UN PAÍS POLARITZAT

“Ens en sortirem” passarà a la història com la decisió política més arriscada de Merkel i com un punt d'inflexió en el rumb d'Alemanya. Dels aplaudiments als refugiats a l'estació de Munic s'ha passat als dubtes sobre la seva voluntat d'integració i a les protestes públiques contra els refugiats que arriben.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La constant arribada de persones i la controvertida adaptació de la religió musulmana al món occidental ha fragmentat l'opinió pública. Aquesta polarització té un clar mirall polític en el pròsper estat de Baden-Württemberg. Els comicis de fa cinc mesos van constatar a petita escala que la política migratòria de Berlín ha debilitat els partits hegemònics, conservadors i socialdemòcrates, i ha donat ales a alternatives més allunyades del centre en què pivota Merkel com la ultradreta o Els Verds.

El mapa polític alemany és ara més complex. Irònicament i paradoxalment, la cancellera s'ha jugat el coll per una obertura de portes més ben rebuda per les esquerres que pels mateixos democristians. L'arrelada creença que “a la dreta de la CSU no hi pot haver cap partit democràtic legítim”, com va assegurar els anys 80 l'històric líder conservador Josef Franz Strauss, ha quedat obsoleta. Alemanya ja no és el que era.