Maite Domingo: "Veure nens tractats amb químio et remou coses"

Després de 23 anys treballant d’infermera a l’Hospital de Sant Pau, a Maite Domingo la va apartar del món laboral «una cirurgia amb mal resultat»; un tema sobre el qual no li agrada estendre’s. «Em va causar molt dolor haver de deixar la feina i vaig veure que necessitava fer alguna cosa, sortir de casa, perquè si et quedes a casa no pares de plorar». Llavors es va inscriure en un curs de galetes i pastisseria, sense intuir que era el començament d’una història: una història en què hi hauria un altre hospital pel mig –el Sant Joan de Déu–, una història amb els nens i amb el càncer infantil i, sobretot, una història de solidaritat. Galetes. Una història de galetes.

–Llavors, al principi fer galetes era una via d’escapament, ¿oi?

–Més o menys. Però a la gent li van agradar. Hi va haver una estrena oficial, la primera comunió de la meva filla, i les galetes van triomfar. Es va posar en marxa el boca a boca i els amics, la família… Van començar a fer-me demandes. No moltes: una comanda al mes, o així.

–Digui’m, ¿com entra en la història el Sant Joan de Déu?

–Per una amiga. Ella té un nen que aquest mes de desembre farà 3 anys, Telmo, diagnosticat de miofibromatosi, que és una malaltia rara. El van tractar al Sant Joan de Déu. Els metges van veure que tenia tumors en algunes vísceres, i quan tenia sis mesos li van començar a donar quimioteràpia.

–La va afectar, ¿no?

–Molt. Encara que tu ets infermera i has estat sempre en aquest món, quan entres a l’hospital i veus tots els nens tractats amb químio se’t remouen moltes coses, més encara si està pel mig el fill d’una amiga. Et fa pensar.

–Expliqui’m en quin moment va dir: «Potser amb les meves galetes…»

 

–La veritat és que el detonant va ser Messi, la campanya de Messi per recaptar fons contra el càncer infantil. Quan va sortir la campanya vaig pensar que potser podia fer alguna cosa més que un donatiu a l’Obra Social Sant Joan de Déu, que era el que havia fet fins llavors. «Potser», recordo que vaig pensar, «si faig galetes puc multiplicar el meu donatiu per molt».

–Les he vist. La galeta solidària petits valents, ¿no? Galetes dissenyades expressament per a la causa, a més.

 

–Sí, són galetes que representen els nens malalts, vaig fer un model que és la cara d’un nen amb un mocador i dues ratlles negres que signifiquen que estem lluitant contra el càncer. Vaig fer circular un whatsap massiu entre tots els meus coneguts i les vaig començar a vendre a través de Facebook. També em vaig posar a buscar persones que se sumessin a la iniciativa, que també s’animessin a fer galetes.

–¿Quantes galetes ha fet?

 

–Jo, personalment, 1.990 galetes. No vaig creure mai que fos capaç de fer tantes galetes en tan poc temps. Però, com li dic: hi va col·laborar més gent, la mare del Telmo inclosa. També va ser molt valuosa l’ajuda d’Olga Hiraldo, l’administradora d’un grup de Facebook que es diu Pastisseria creativa en català. Ella va publicar a la pàgina l’escrit que vaig presentar al Sant Joan de Déu i a partir d’aquí molts s’hi van sumar.

–Diu que no sabia que era capaç de fer tantes galetes en tan poc temps. Va ser una campanya amb un termini, per tant.

–Sí, va estar funcionant 45 dies, fins a primers de maig. Durant aquests mesos es van recollir 9.000 euros que van anar directament a l’hospital. Va anar tan bé que estic mirant com fer una altra campanya.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Per a què li agradaria que s’utilitzessin aquests diners?

–Ens agradaria que s’utilitzessin per a la construcció del nou centre d’oncologia pediàtrica. La investigació està molt bé, però es necessita espai per fer les coses.