la sostenibilitat del sistema de pensions

Doble càstig a la generació del 'baby boom'

Els nascuts entre el 1960 i el 1975 han permès allargar gairebé 20 anys l'equilibri del sistema amb les seves aportacions i ara poden ser penalitzats amb pensions més baixes

Un informe del Centre d'Estudis Demogràfics reclama que es tingui en compte l'aportació de cada generació quan es faci la reforma

GRA223 VALLADOLID (Castilla-León), 5/10/2017.- La marcha sindical de pensionistas, que entró el pasado lunes en Castilla y León, y que tras unir ayer en Benavente (Zamora) a las columnas de Galicia y Asturias, ha tomado hoy el centro de Valladolid con medio centenar de jubilados, ha contado hoy con el refuerzo de los responsables nacionales de Políticas Sociales de UGT, Marí Carmen Barrera, y de CCOO, Carlos Bravo.EFE/Nacho Gallego

GRA223 VALLADOLID (Castilla-León), 5/10/2017.- La marcha sindical de pensionistas, que entró el pasado lunes en Castilla y León, y que tras unir ayer en Benavente (Zamora) a las columnas de Galicia y Asturias, ha tomado hoy el centro de Valladolid con medio centenar de jubilados, ha contado hoy con el refuerzo de los responsables nacionales de Políticas Sociales de UGT, Marí Carmen Barrera, y de CCOO, Carlos Bravo.EFE/Nacho Gallego / NACHO GALLEGO (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Salvador Sabrià
Salvador Sabrià

Periodista

ver +

"El sistema de pensions a Espanya està basat en un pacte solidari entre generacions". Amb aquesta frase inicia Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, un informe sobre l'efecte de la generació delsbaby boom (les persones nascudes entre el 1960 i el 1975) en l'equilibri del sistema de pensions. I conclou que aquesta generació tan plena ha permès amb les seves aportacions endarrerir gairebé 20 anys la crisi del sistema de pensions a Espanya i ara no seria just que per necessitats del sistema per quadrar els comptes sigui penalitzada amb unes prestacions més baixes. 

La diferència d'aquest estudi respecte a altres sobre els efectes de l'evolució demogràfica en la sostenibilitat del sistema de pensions és que per primera vegada "descompon el canvi demogràfic" en generacions. I arriba a algunes conclusions que haurien d'ajudar a reflexionar als responsables de la futura reforma. Per exemple, que "des del 1960 la demografia ha sigut molt positiva per al sistema, amb aportacions de més diners del que calia, però amb l'afegit que molta part d'aquests fons s'ha gastat per pagar altres serveis". En els pròxims anys, aquesta generació de tants cotitzants es convertirà també en una entrada massiva de nous pensionistes. Per Esteve, s'han de trobar fórmules perquè aquest grup de nous jubilats no sigui penalitzat per això. "Una cosa és ajustar l'edat de jubilació i ampliar-la progressivament perquè augmenta l'esperança de vida, i una altra és castigar una generació per les seves grans dimensions", adverteix l'investigador. "Si es fa això, s'afectarà la confiança del sistema i aquesta pot ser la seva pitjor crisi perquè les noves generacions no trobaran sentit a cotitzar". 

D'acord amb l'Indicador de Sostenibilitat Demogràfica (ISD) elaborat pel Centre "amb el perfil econòmic del 2012, les cotitzacions l'any 1970 haurien sumat el doble d'ingressos dels que el sistema exigia per a les pensions de jubilació", entre el 1970 i el 2000 les cotitzacions ja eren només un 20% superiors a les pensions i a partir d'aquell any la caiguda de l'indicador s'atura "gràcies a la incorporació de les generacions del baby boom al mercat de treball i a l'arriba de la immigració internacional".

Notícies relacionades

L'estudi adverteix també que aquestes condicions demogràfiques tan positives no es podran repetir. "Ni una poc probable recuperació ràpida de la fecunditat ni un saldo migratori positiu de fins a 250.000 entrades anuals podrien revertir els efectes en el sistema de jubilació dels baby boomers, i el creixement de l'esperança de vida". O sigui, que s'hauran de buscar les solucions per altres vies i sempre evitant penalitzar unes generacions i no altres en funció de les seves dimensions perquè això "constituiria clarament una desigualtat intergeneracional".

Els autors de l'estudi (Daniel Devolver i Amand Blanes, a més d'Esteve) consideren que hi ha fórmules per garantir la viabilitat del sistemes de pensions basades en la idea de repartiment, com per exemple augmentat les cotitzacions o millorat la productivitat de l'economia. En el primer cas, posen un exemple: "Passar d'una cotització del 23% al 24% del salari permetria reduir entre cinc i set mesos l'edat d'equilibri a la jubilació i endarreriria entre tres i cinc anys el moment en què el sistema entraria en dèficit". També es mostra favorable a buscar "fórmules de jubilació activa", que permetin compaginar la prestació amb una feina i recalca que "amb taxes d'activitat més altes dels 60 anys, el sistema té corda per a estona".