Lamine, dins i fora

La segona novel·la, la segona pel·lícula, el segon disc. Tots els artistes afronten el repte amb una barreja de confiança i inquietud, perquè saben que la seva obra serà observada amb lupa. Com que Lamine Yamal també és un artista, és esperable que el seu protagonisme rebi un escrutini màxim. ¿Com lluirà el 10 heretat? ¿Tindran algun pes les imatges de festa i sarau que ens ha regalat aquest estiu? ¿Són certs i l’afectaran els rumors que l’uneixen a la rapera argentina Nicki Nicole? ("Fan oficial la seva relació", diuen els poetes del cor.)

Notícies relacionades

Flick, conscient que ha de dosificar esforços a Bilbao

Un rebot agònic salva el Madrid

Els aficionats culers esperaran més mostres de l’art de Lamine, mentre els rivals buscaran en el seu joc el mínim dubte o relliscada per rebaixar l’entusiasme. Pel que sembla fins ara a la Lliga, les opinions no són concloents. Davant el Mallorca, la seva primera jugada va ser un catàleg de regats que molt pocs futbolistes són capaços de fer, i després va decidir el partit amb una assistència i un gol. En canvi, contra el Llevant, la seva actuació va ser desigual. Un bon defensa, Manu Sánchez, el va frustrar tallant les seves jugades, però sobretot es van veure les males arts del rival per parar-lo: algú havia regat excessivament la seva zona d’influència, perquè la pilota fos difícil de controlar. A més, la grada celebrava els seus errors, provocant-lo, i pot ser que aquesta reacció també tingui a veure amb la percepció que el públic té de Lamine fora del camp.

La temptació de comparar-lo amb Messi és tan estúpida com inevitable, ja em perdonaran, però aquesta vida pública és el que més els separa ara mateix. Messi enlluernava els aficionats rivals amb les seves jugades i no deixava lloc per a la crítica, ja que el seu caràcter tímid i introspectiu no es veia com una provocació. Lamine és un jove desacomplexat, però la seva vida social i les seves excentricitats –aquesta festa d’aniversari– es perceben com una fanfarroneria, un desafiament. Cal abaixar-li els fums, es diuen els rivals. Per això sospito que si, com Messi, vol distreure i hipnotitzar l’aficionat amb el seu joc, Lamine haurà d’afinar més les seves armes de prestidigitador en la vida privada: ara em veus, ara no em veus.