La vuelta

Ayuso i els seus donen el cop a Figueres en la contrarellotge

Vingegaard, davant una afició bolcada, recupera el mallot vermell amb vuit segons d’avantatge sobre els líders de l’UAE abans de l’arribada d’avui al cim andorrà de Pal.

Ayuso i els seus donen el cop a Figueres en la contrarellotge
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Ningú volia pensar en el demà, com si no existís, com si no volguessin mirar al Pirineu, tan pròxim i llunyà alhora. Calia gaudir d’una bonica jornada de ciclisme al voltant de Figueres en la primera ocasió que la Vuelta trepitjava aquest territori, en el dia de Juan Ayuso i els seus equipats amb la indumentària de combat de l’UAE, vencedors de la contrarellotge per equips celebrada a l’Alt Empordà. Gairebé ni els va importar que Jonas Vingegaard recuperés el mallot vermell, cosa que no va ser cap sorpresa, i això que l’equip del Visma va afrontar l’etapa penalitzat per l’abandonament del francès Axel Zingle. No és el mateix córrer amb set que amb vuit corredors quan es roda gairebé a 60 per hora, quan es necessita l’auxili de tots.

Figueres es va bolcar en la Vuelta fins al punt que es va dissipar la tempesta que va assolar els corredors quan entrenaven, quan buscaven sensacions en el recorregut de 24 quilòmetres preparat per a la lluita en grup de la cursa; tots amb l’objectiu d’impulsar el cap i deixar-lo com més ben situat millor en la classificació. És el que va fer l’UAE, amb la missió conjunta per ara de treballar igual per a Ayuso que per al portuguès Joao Almeida, segon i tercer de la general, a vuit segons de Vingegaard, igual que Marc Soler, amb un comportament excel·lent en la contrarellotge, ja que era vital que no es despengés perquè el temps en aquestes etapes el marca el quart corredor de l’equip que creua per la línia de meta.

La contrarellotge per equips va servir per descobrir que hi ha dues quadrilles per sobre de les altres, cosa que tampoc era una sorpresa: l’UAE d’Ayuso i Almeida i el Visma de Vingegaard. I ja ocupen les tres primeres places de la taula amb el Pirineu a la vista: aquest dijous l’arribada a Pal, a Andorra, i divendres l’ascens a Cerler, en terres aragoneses.

Va ser un triomf carregat de moral per a Ayuso. Necessitava sentir-se fort, centrar-se en la cursa i veure’s ja situat en els llocs d’honor. Perquè va arribar a Itàlia carregat de dubtes, cosa que, d’altra banda, era comprensible. Mai va tenir la Vuelta entre els seus plans, mentre hi havia dubtes sobre la seva continuïtat en l’UAE. El van cridar a una setmana d’acabar el Tour quan Tadej Pogacar va comunicar al seu equip que estava cansat i no volia afrontar tres setmanes més de competició, entre Torí i Madrid, amb totes les costes i muntanyes pel camí.

Va haver de fer diversos esforços, reconduir la situació, sentir-se estimat i alhora veure el que volien en l’UAE. Va haver de parlar amb Almeida, que és tan líder com ell en l’equip de l’absent Pogacar; és igual l’un que l’altre. Si hi va haver friccions en el passat, que n’hi va haver, calia oblidar-les, creu i ratlla, perquè amb mals rotllos era una missió impossible derrotar Vingegaard.

Es necessitaran, hauran de col·laborar i ajudar-se mútuament al marge del que acabi més ben situat dels dos en la general. Per això, van anar tots a l’una en els 24 quilòmetres de contrarellotge.

Incident amb l’equip israelià

Notícies relacionades

Tocava aguantar, mirar d’oblidar-se del vent que els va molestar en la fase final del recorregut, aprofitar l’afecte del públic, Figueres entregada en la Vuelta, i mantenir-se al marge de l’incident quan uns activistes a favor de Palestina van mirar de bloquejar la marxa del conjunt d’Israel com a protesta per les morts de Gaza.

Van guanyar, amb la recompensa d’una reproducció de la torre Galatea, des de la base de la qual va partir la contrarellotge. Van rodar a 56,8 quilòmetres per hora amb Ayuso i Almeida al capdavant. Fins i tot van somiar que l’alacantí es vestia de vermell, abans de la reacció final del Visma que va servir perquè Vingegaard tornés a ser el líder sobre el duo de l’UAE. Arriba ara la batalla al Pirineu. Pal potser és l’arribada més suau entre els cims d’Andorra, difícil que es produeixin atacs des de lluny, però, sí, una intensa pugna entre Vingegaard i les estrelles de l’UAE.