Anar al contingut

estalvi a llarg termini

La borsa rendeix més del doble que els plans de pensions

Només 4 de 356 fons de jubilació privada van batre l'Ibex entre el 2002 i el 2017

Un estudi del IESE insisteix que la majoria de gestores no mereixen les comissions que cobren

Agustí Sala

Una dona gran parla per telèfon mòbil al costat d’un cartell de plans de pensions.

Una dona gran parla per telèfon mòbil al costat d’un cartell de plans de pensions. / MIGUEL LORENZO

El Govern pretén impulsar els plans de pensions, amb menys comissions i més facilitats per rescatar els diners invertits, com estableix el reial decret aprovat divendres passat. Però l'historial d'aquests instruments de previsió social complementària revela que resulta més rendible la inversió directa a la borsa i amb deute públic que a través d'aquests productes d'estalvi a llarg termini, en mans de gestors professionals.

Segons un estudi que realitza anualment el professor del IESE, Pablo Fernández, entre el 2002 i el 2017, la rendibilitat mitjana anual de l'Ibex-35, la principal referència borsària a Espanya, més que va duplicar la dels plans de pensions: 8,19% davant el 3,03%, no gaire lluny de la inflació mitjana durant el període, el 2,19%.

Pel que fa al bo de l'Estat a 15 anys, la rendibilitat mitjana durant el mateix període va ser del 4,61%, també per sobre de la d'aquests productes d'estalvi a llarg termini per complementar la pensió pública.

L'anàlisi liderada pel professor de finances del IESE conclou, com passa en les seves anteriors edicions, que "pocs gestors es mereixen les comissions que cobren". De fet, quan algú entrega els seus diners a una d'aquestes entitats espera una rendibilitat superior a la pot obtenir ell sense coneixements especials. "I, per això, està disposat a pagar una comissió anual superior al 2% en molts casos", afirmen els autors. Amb la reforma, la comissió de gestió ara baixa a un mitjana de l'1,25%, davant l'1,50%, mentre que la de dipòsit es redueix del 0,25% al 0,20%. 

Discriminació fiscal 

I una altra de les conclusions és que el resultat global que s'obté "no justifica en absolut la discriminació fiscal" a favor dels plans i fons de pensions. Són el producte amb més atractiu fiscal, amb un estalvi en l'IRPF que pot arribar a 45 cèntims per cada euro invertit, si bé es tracta essencialment de diferir el pagament d'impostos al futur.

En tot cas, l'Estat podria animar a invertir en "alguns" fons, no de forma generalitzada en qualsevol d'ells, afirmen els autors de l'anàlisi. I és que, en diversos casos, els inversors en aquests productes "van perdre la desgravació fiscal que els va regalar l'Estat per invertir-hi en menys de cinc anys, via comissions i ineficiències en inversió i gestió".    

Un altre element il·lustratiu és que dels 356 fons de pensions amb 15 anys d'història, només quatre van superar la rendibilitat de l'Ibex-35 i 47, la dels bons de l'Estat a 15 anys. Un fons va registrar, a més, rendibilitat negativa, segons el mateix estudi.

Les dades no difereixen gaire dels anteriors estudis. En el del 2016, la rendibilitat mitjana de l'Ibex i dels bons de l'Estat a 15 anys va ser del 5,24% i el 5,27%, respectivament, davant el 2,03% dels fons de pensions amb 15 anys. Una cosa similar passava amb els resultats dels estudis que van analitzar els períodes 2000-2015, 1999-2014, 1998-2013.

Plans individuals

El patrimoni dels plans de pensions del sistema individual, el més estès, va arribar l'any passat als 74.377,8 milions d'euros, amb una alça del 5,52% respecte a l'exercici anterior, el nivell més alt de la seva història, que a Espanya va començar el 1988, segons la patronal de gestores de plans i fons de pensions i d'inversió, Inverco. El nombre de partícips, 7,63 milions, va registrar l'any passat un descens del 2,49%, i es va situar al mateix nivell que el 2005, segons la mateixa font.

Els dos fons més rendibles durant el període, Bestinver Ahorro, de renda variable mixta; i Futurespaña, del grup Santa Lucía, de renda variable; van obtenir rendibilitats mitjana del 9,68% i del 8,77%, respectivament en els últims 15 anys. Un euro invertit el desembre del 2002 en el primer s'hauria convertit en quatre el desembre del 2017; i del segon, en 3,50 euros.

I hi ha molta distància respecte als dos pitjors: MppF-100, de renda fixa a curt termini, d'Axa Pensiones, amb el -0, 11%; i PIP Aegon I, amb el 0,09%, respectivament durant el mateix període. Un euro invertit en l'últim de la llista s'hauria transformat en 98 cèntims.

Al seu torn, els 20 fons amb més patrimoni, que sumaven 19.902 milions d'euros, van tenir una rendibilitat del 2,57% durant els últims 15 anys, mentre que en els 20 amb més partícips va ser de l'1,8%. En resum, els fons amb més rendibilitat "no són els que tenen més patrimoni ni més partícips".