Les preguntes sobre les targetes 'black' que Rodrigo Rato no va respondre

La compareixença de l'expresident de Caja Madrid i de Bankia Rodrigo RatoCaja Madrid Bankia Rodrigo Rato en el judici per les targetes 'black' ha deixat ombres de dubtes en moltes de les preguntes que li va formular el fiscal Anticorrupciópreguntes fiscal Anticorrupció. En alguns dels aspectes més espinosos de la utilització de targetes opaques al fisc va passar de puntetes, va tirar pilotes fora o va apuntar a altres directius com a responsables. Rato s'enfronta a una petició de 4,5 anys de presó per part del fiscal.

1. ¿Amb quina finalitat es van distribuir les targetes opaques entre consellers i alts directius de l'entitat?

La resposta de Rato a aquesta pregunta bàsica del fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, va seguir la mateixa línia de la defensa de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. "Les targetes eren un incentiu perfectament legal", va assegurar Rato, que va afegir que es tractava d'una pràctica comuna en el sector financer. No obstant, el 2012, quan Rato era president de Bankia, es va modificar la targeta de forma urgent, just abans que el Govern limités el sou de directius d'entitats amb fons públics. “No era la meva intenció trencar els limitis legals”, va indicar.

2. ¿En quina acta del consell d'administració de l'entitat o en quins estatuts apareixen aquestes targetes?   

L'exvicepresident del Govern i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va passar per alt aquesta qüestió. En canvi, Blesa sí que en va donar detalls: les targetes es van aprovar en acords del consell del 1988 i del 1995.

3. ¿Qui decidia qui era beneficiari d'una d'aquestes targetes?

L'imputat va fugir d'estudi en aquesta pregunta. A partir del 2012, quan Rato presidia Bankia, la nova targeta es va limitar al president, el conseller Manuel Fernández Norniella i els directius Matías Amat i Ildefonso Sánchez Barcoj. També es va entregar una d'aquestes targetes al conseller executiu Francisco Verdú, que, no obstant, no la va utilitzar en cap moment.       

4. Si es tractava d'una retribució, ¿per què alguns mesos, coincidint amb l'època de Nadal o l'estiu, els consellers demanaven que se'ls apugés el límit?

Rodrigo Rato va explicar que tenien un límit anual de despesa fixada abans de la seva arribada a l'entitat i que mai va modificar fins a la integració en Bankia, en què va procedir a reformular la targeta.

5. ¿Per què alguns beneficiaris de les 'black' podien treure efectiu i altres no, si es tractava de retribucions? 

No va donar resposta a aquest dubte formulat en la investigació sobre els 65 imputats per les targetes 'black'. Rato va realitzar 16 extraccions de caixers automàtics (de 1.000 euros cada una, 16.000 euros en total), així com desenes de pagaments menors en restaurants i botigues per un import global de 99.054 euros. 

6. Si eren retribucions, ¿per què no s'incloïen en el certificat d'havers que l'entitat enviava a finals d'any?

En relació amb l'absència de les targetes en l'últim informe de retribucions de Bankia, Rato va assegurar: "Mai vaig donar cap instrucció sobre aquestes targetes a cap dels dos secretaris generals que vaig tenir (Enrique de la Torre i Ignacio de Navasqüés), ja que em va semblar que els seus informes eren exactes". El fiscal va criticar que s'empari en la responsabilitat de les persones que van preparar aquests documents i no en la del consell d'administració, que va haver de revisar el contingut d'aquests documents abans de procedir a la seva aprovació.

7. ¿Per què no es declaraven a Hisenda?

No va donar una resposta clara a aquesta pregunta del fiscal i es va limitar a assegurar que desconeixia l'opacitat de les targetes davant Hisenda. Rato va assegurar que ningú, "ni de Caja Madrid ni de cap organisme extern", va esmentar mai cap problema, i va afegir que va conèixer les suposades irregularitats "com la resta dels espanyols", després de la denúncia presentada per l'actual equip de Bankia davant el FROB. A més, va indicar que l'entitat es deduïa aquestes despeses de l'impost de societats.

8. ¿En què es va basar per seguir amb la pràctica posada en marxa per Blesa?

Rato va basar una bona part de la seva defensa a intentar marcar diferències entre les targetes durant el mandat de Blesa, que eren un incentiu salarial, i les que va posar en marxa ell, que va qualificar d'"instrument de liquiditat". “Era una targeta contra la meva retribució, no era una retribució addicional”, va dir. 

9. ¿Què el va portar a estendre aquesta pràctica de Caja Madrid a les altres sis caixes amb què es va constituir Bankia?

No hi va haver una resposta clara a aquesta qüestió derivada de la integració en Bankia d'altres entitats financeres.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

10. ¿Com justifica els 2,7 milions d'euros gastats amb les 'black' sota la seva presidència? 

Tampoc hi va haver resposta a aquesta qüestió més enllà de reiterar que eren retribucions que anaven a càrrec de les remuneracions dels beneficiaris. Entre el gener del 2003 i el maig del 2012, es van carregar contra aquestes targetes despeses per un total de 12,04 milions d'euros.