Pau Donés: "Les bones cançons surten dels bons motius"

Pau Donés atén el telèfon després de fer unes baixades esquiant. El càncer de còlon amb metàstasi al fetge amb el qual lluita i la recent mutació sobre el seu ja mutat oncogèn Braf (aquesta segona anomalia l’hi han detectat fa molt poc) no disminueix el seu optimisme. Segueix escalant cotes de vitalitat.

–¿Què va pensar quan va saber que era candidat al Català de l’Any? 

–Catalunya, triomfant… [canta Els Segadors com a primera resposta]. Em va fer molta il·lusió que em truqués el meu pare per dir-m’ho, ¡estava tan content! La connotació política, si és que en té, és el menys important. M’interessa molt més la humana. Pensar que t’han nominat perquè potser ets bona persona. Perquè estic col·laborant en alguna cosa que ajuda la societat. I, sobretot, m’encanta estar en la mateixa categoria que Óscar Camps, un xicotot que es dedica a treure del mar els que naufraguen de les pasteres.

–El càncer l’ha obligat a una parada immediata. ¿És moment ara de fer introspecció? 

–Em va enxampar quan estava de gira pels EUA. Òbviament, una malaltia perillosa com aquesta porta el coco a tenir una reacció especial. En el meu cas, superpositiva. És clar que és una putada, però gràcies al càncer estic fent coses que desitjava des de feia molt de temps. 

–¿Com quines? 

–M’he apuntat a classes de ball funky i hip-hop amb una professora a la qual vaig deixar anar de broma que semblava una vedet del Molino ¡i resulta que ho és! Aprenc a tocar la bateria. I m’he apuntat a cursos de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo. La vela és la meva passió i vull llogar un barquet i marxar de vacances amb la meva filla. Sempre he tingut la filosofia de viure el present. I el càncer t’hi ajuda. Sé apreciar petits detalls que et dóna la vida. Que sí, que ja hi eren. I ara els disfruto al màxim.

–¿I hi ha interferit a nivell creatiu?

–Componc en l’ona de Depende. Quan va esclatar La flaca va ser un èxit de collons i va passar el que va passar.

–A l’octubre en farà cinquanta. ¿Algun projecte en aquest sentit? 

–¡Sí! 50 palos. Serà un disc i un espectacle per a un aforament petit.

–¿Això del format íntim és conseqüència del que va viure en els recitals benèfics a Luz de Gas? 

–Era una idea que ja tenia. No vull una gira a tot drap.

–¿Quan iniciarà el tour? 

–El càncer et dóna perspectiva. T’obre la ment. T’anima a disfrutar de les coses que encara no han arribat. El menys important és el temps de què disposes, perquè la idea és començar a fer tot això ja. Vull arrencar-lo el primer trimestre de l’any que ve.

–¿No es passa d’hiperactivitat? 

–Tinc el cap llançat, vaig com una bala. Tinc ganes de compartir, d’explicar. Tantes, que probablement publicaré un llibre. 

Notícies relacionades

Pau Donés: "Vull desestigmatitzar el càncer"

Núria Espert, una reina al tron de la interpretació

–¿Farà una cançó explícita sobre la malaltia? 

–Ja la tinc. És un tema de mocador i punyal. Supermaco, com altres que estic component. Des de la humilitat, ¿eh? Sóc el primer a ser crític, però tothom sap d’on surten les bones cançons: dels bons motius.