Neix el Sindicat d'Inquilins de Barcelona per lluitar contra la bombolla del lloguer

Una ciutat on adults amb feina es veuen obligats a escollir entre compartir pis o fer les maletes. On, quan una família de la vella classe mitjana, la sepultada per la crisi, busca institut per als seus fills ja no pensa en on viuen, sinó en si podran seguir a casa seva, al seu barri, fins que els seus fills finalitzin els estudis secundaris. On la finalització d’un contracte de lloguer ja no només va acompanyada del més que fundat temor a una pujada probablement inassumible, sinó a una rescissió del contracte sense més explicacions. Aquesta ciutat, escenari perfecte d’un thriller psicològic, no és cap altra que la Barcelona del 2017. 

    

Plantar cara a aquest desolador panorama és la raó de ser del Sindicat de Llogaters de Barcelona, que es va presentar ahir davant la premsa al cor de Ciutat Vella, districte on la sagnia de veïns és més flagrant –106 menys cada mes en els últims 10 anys, segons les xifres oficials– i que farà la seva posada de llarg aquest divendres al Casinet d’Hostafrancs. «Aquest és un problema tant del centre com de la perifèria. Som aquí per defensar el dret a la ciutat. A viure a la ciutat. Estem cansats que es faci negoci amb les nostres cases i amb la nostra vida», va resumir Jaime Palomera, un portaveu de l’organització, de la qual formen part 16 entitats de pes entre els moviments socials, com l’Observatori DESC, la PAH i la FAVB.

ABANS QUE SIGUI MOLT TARD

Que el sindicat neixi ara no és casual. Aquest any es compleixen tres anys de la modificació de la llei d’arrendaments urbans (LAU), que va reduir la durada dels lloguers de cinc a tres anys, de manera que ara finalitzen els primers contractes de la nova era. Segons van apuntar des del sindicat, només aquest any venceran 44.000 lloguers. Xifra rere la qual esperen 44.000 famílies que no saben, o encara pitjor, sí que en són conscients, si podran seguir vivint a casa seva i si podran continuar al seu barri. «Els contractes s’acaben i ens fan fora de casa nostra i dels nostres barris. Ens estem convertint cada vegada més en un territori de pas per a gent amb rendes altes», va assenyalar Irene Sabaté, una altra portaveu.

    

Malgrat el panorama desolador, no neixen amb un discurs derrotista. «Tenint en compte que a Barcelona 200.000 famílies viuen de lloguer, una tercera part dels veïns, si ens ajuntem, podem provocar un canvi històric», va apuntar Palomera. Si la immensa majoria del teixit associatiu ha decidit centrar els seus esforços en la vivenda no només és perquè el diagnòstic és clar –aquest és el principal problema de la ciutat, estretament vinculat al turisme–, sinó perquè és una batalla que estan disposats a emprendre amb totes les eines a la seva disposició. I totes són totes. Fins i tot la vaga. «No descartar cap mesura de pressió», van respondre els portaveus als quals es va consultar per una hipoteca vaga d’inquilins, com la viscuda a la ciutat el 1931.

MESURES CONCRETES

El sindicat neix pensat tant en el que és micro com en el que és macro. Pensant en gran, volen derogar la LAU i forçar la redacció d’una llei més justa per als inquilins, que faciliti els contractes llargs que afavoreixin els projectes de vida. Això passa per combatre l’estigmatització del lloguer. Per a això buscaran teixir complicitats amb altres ciutats de tot l’Estat. Aterrant a la ciutat, busquen treballar colze a colze amb les assemblees de barri. «Són molts els que ja han passat de l’angoixa a l’acció i volem estar al seu costat», va assenyalar Lourdes García, la tercera cara de la presentació d’ahir.

  

 Volen tenir capacitat de negociació. Ser un interlocutor fort amb l’Administració i defensar l’ampliació del paupèrrim parc públic de lloguer a la ciutat, una cosa que ha de passar per la mobilització de les vivendes buides, a més de lluitar contra la injustícia flagrant pels preus excessius –demanant mesures efectives de control de preus– i les condicions dels pisos.

Notícies relacionades

Airbnb va copar 1,3 milions d'hostes i va créixer un 40% a Barcelona el 2016

La lluita contra el 'barricidi' de Ciutat Vella cava trinxeres a Laietana 8

  

 «Mentre els sous baixen, els lloguers es disparen, i això està provocant, més enllà de desnonaments, desplaçaments invisibles de població que no apareixen en les estadístiques», va apuntar García. Que no es va oblidar tampoc dels desnonaments visibles, contra els quals també treballaran.