Airbnb va copar 1,3 milions d'hostes i va créixer un 40% a Barcelona el 2016

A Airbnb se l’estima o se l’odia. Al primer grup hi ha els 16.100 amfitrions que només a través d’aquest portal van ingressar una mitjana de 5.500 euros l’any passat (segons el seu balanç) a Barcelona, incloent-hi els que cedeixen alguna habitació de casa seva i els professionals que ofereixen pisos sencers tot l’any, i que van sumar la quantitat d’1,3 milions hostes allotjats, el 40% més que fa un any, segons les dades presentades ahir pel portal. A l’altra banda, hi ha els barcelonins que pateixen viatgers incívics o que consideren que aquest fructífer negoci deixa la ciutat sense lloguers convencionals i n’expulsa els veïns.

Per defensar la seva causa, que l’enfronta a l’Ajuntament de Bar-celona perquè ofereix unes 4.000 vivendes sense llicència, la plataforma ha llançat un arsenal de dades tabulades per emfatitzar la seva versió que el 67% dels seus amfitrions són ciutadans individuals que comparteixen la casa en què viuen (quan se’n van de vacances o llogant habitacions). És un desplegament de xifres que constata la mina d’or en què s’ha convertit la comercialització digital dels llits per dies a la capital catalana: sumaven a final de l’any passat gairebé 20.000 anuncis i van tenir un impacte econòmic de 1.027 milions (nou vegades més que el 2013 i el 65% més que fa un any). Un fenomen global, no obstant, que fa que la xifra de barcelonins que hagin fet reserves amb el portal a l’hora de viatjar a fora també s’hagi septuplicat en tres anys, fins a sumar 364.000 usuaris.

L’endemà que l’ajuntament acordés amb algunes de les principals plataformes de reserves d’allotjaments treballar per reduir l’activitat de pisos il·legals, entre altres finalitats, i que el consistori mateix descartés pactar amb Airbnb perquè es resisteix a descavalcar l’oferta sense llicència, la plataforma ha contraatacat.

Insisteixen que la seva principal missió és el home sharing (compartir llars com a fórmula d’economia col·laborativa perquè qualsevol es beneficiï també del turisme) i que quan la Generalitat reguli aquesta figura (a la tardor) seran els primers que acataran la normativa. Mentrestant, es neguen a eliminar de la seva pàgina web els pisos sense llicència perquè, argumenten, això en deixaria fora tant les empreses tramposes com els particulars que només arrenden habitacions o cedeixen la seva pròpia llar eventualment.

¿PROFESSIONALS O NO? / Les dades que Airbnb ofereix al·ludeixen a una suposada majoria de persones que tenen un sol anunci (encara que no hi ha manera de comprovar si una empresa col·loca diferents persones darrere de cada immoble), al fet que la mitjana de reserves anuals és de 70 nits per amfitrió (a les quals aquests han de sumar altres operadors) i la majoria són considerats amfitrions no professionals (no dediquen un pis sencer tot l’any a aquesta activitat) perquè lloguen casa seva menys de 120 nits anuals. No obstant, és molt possible que aquesta xifra sigui més baixa que la real perquè els lloguen amb altres plataformes, no  perquè la resta de l’any hi dormin.

El director general d’Airbnb Marketing Services España, Arnaldo Muñoz, defensa que Airbnb «recolza la classe mitjana» i millora les economies locals. Segons el seu balanç, l’any 2016 aquest allotjament va deixar 167 milions per als amfitrions i uns 860 en despeses en el comerç i serveis locals, en teoria el 39% al barri on dormen.

AIRBNB I PREUS / Per rebatre el fet que els pisos turístics siguin responsables de l’augment de preus dels lloguers a la ciutat, recorren a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i destaquen els suposats 8.643 pisos buits de Ciutat Vella (89.000 a Barcelona), que representen el 16% de l’oferta de la zona i incideixen en l’alça dels preus igual que «el preu del diner, la volatilitat d’altres productes financers i l’atractiu de la ciutat per als inversors». I malgrat que afirmen que busquen arribar a un acord en un marc legal, com en altres ciutats, creuen que «l’ajuntament està més còmode amb el conflicte que amb l’acord» pel que fa a la seva plataforma.

Ciutat Vella és el districte amb menys oferta legal (600 pisos turístics la llicència dels quals caduca l’any 2019 si no estan agrupats) i amb més oferta il·legal. Ho certifica que el districte concentri 4.721 anuncis (més de la meitat de pisos sencers). El segueixen l’Eixample amb 6.242 i Sants amb 2.277. A l’altre extrem, Nou Barris en té només 219.

Notícies relacionades

Neix el Sindicat d'Inquilins de Barcelona per lluitar contra la bombolla del lloguer

La lluita contra el 'barricidi' de Ciutat Vella cava trinxeres a Laietana 8

En nombre d’amfitrions (poden tenir diversos anuncis), Ciutat Vella suma 1.519 amfitrions de pisos complets de lloguer, dels quals 56 tenen més de sis immobles declarats (a l’Eixample hi ha 106 d’aquests) davant d’una majoria que declara que només en té un (1.210).

Aquest districte també és el més rendible; un amfitrió obté una mitjana de 7.188 euros anuals a través d’una propietat només en aquest portal, davant dels 2.449 que s’aconsegueixen en els pocs pisos per dies de Nou Barris. L’Eixample és segon en rendibilitat, però primer en volum d’oferta disponible en el cas dels pisos complets.