Alba Hierro: "Avui me'n vaig de Sant Antoni"

Els francesos tenen una paraula perfecta per dir el que ve a continuació, 'dépaysement', que és una llàstima però no té una traducció fidel. És una mena de tristesa per no sentir-se ja d’un lloc, però no perquè un hagi canviat, sinó perquè ho ha fet el país, la ciutat, el barri… Le dépaysement és l’epidèmia que afecta els veïns de Sant Antoni, barri de moda des de fa un temps i, en conseqüència, immers en un procés d’alça de preus potser més accentuat que el de la resta de la ciutat. Es pot explicar amb xifres, però a vegades un cas ho explica tot. Alba Hierro deixa avui el seu pis de 40 metres quadrats del carrer de Villarroel perquè l’arrendatari li puja la renda el 30%. Abans de la mudança, ha decidit compartir a Facebook el seu diagnòstic sobre la desarticulació del teixit social en curs a Barcelona. El Manifest de Hierro. Així podria ser batejat.

Aquesta doctora en matemàtiques que ara es trasllada a Sants i, després, ves a saber, perquè se’n va al pis d’un amic a qui només li queda un any i mig de contracte, ja es refereix a la seva generació com els nòmades urbans, a qui se’ls impedeix  arrelar enlloc encara que vulguin fer vida de barri, com els seus pares.

Ara fa una setmana, una cinquantena d’arquitectes de l’Eixample es van reunir a l’auditori de la seu del districte per arremangar-se i diagnosticar què li passa a aquest districte i quines solucions es poden adoptar. Va ser una primera presa de contacte. Hi va participar entusiastament Sebastià Jornet, professional i professor d’arquitectura. «Els fills dels qui som aquí no podran viure a Barcelona», va augurar, si ningú hi posa remei. El que ha passat al Barri Gòtic i la Barceloneta, els primers espais envaïts, només va ser el principi d’un procés de taca d’oli que encara prossegueix.

ADVERTÈNCIES

Al principi, les advertències dels experts van rebre l’atenció que els troians van donar a Casandra. Poca o gens. Avui, les espases estan alçades, i, com a exemple, un altre episodi recollit de Facebook i que també té Sant Antoni com a epicentre.

«¡Hola!, el meu nom és…, coordinador de fotografia per a les guies d’Airbnb. T’escric perquè Airbnb està interessat a mostrar el teu establiment com un destí destacat en les seves futures guies interactives de Barcelona». La carta anava dirigida a Isabel Sucunza, ànima d’una de les llibreries més entranyables de la ciutat, la Calders, antiga fàbrica de botons on ara l’afany és apassionar els altres per la lectura. «Em demanava si tindries algunes imatges de premsa que ens podries enviar per ser incloses a la guia», prosseguia la missiva. Innocent.

«¿Tu saps el gran problema que tenim ara al barri (i a tot Barcelona) amb els pisos turístics? Ni de conya volem que la llibreria aparegui en una guia turística elaborada per una de les plataformes que els fomenten. Ni parlar-ne. Busqueu-ne una altra». Firmat, Isabel.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El pols del 'dépaysement' no s’atura a les xarxes. Les forces no estan equilibrades. Té alguna cosa de la càrrega de la Brigada de Cavalleria Pomorska contra els tancs blindats alemanys, ineficaç, però no mancada d’entusiasme.

Alba Hierro, des d’avui nova veïna obligada de Sants, va tenir temps quan tancava les últimes caixes del seu pis de Villarroel d’atacar per Twitter. Es va trobar a la porta de la seva finca la targeta d’un comercial. «Grup inversor immobiliari. Comprem pisos a Barcelona, zona Eixample. Reserva econòmica immediata. Valoració gratuïta». A l’Alba, però, li van cridar l’atenció sobretot les últimes dues paraules: «Màxima discreció». Com si fos un pecat. Que segons i com…